• Català
  • Castellano
  • English

Museus

Molí Vell de la Mola

En una porció de territori tan petita com Formentera, on els recursos terrestres i marins han condicionat notablement la vida a l'illa, la frontera entre valor cultural i valor natural de vegades es fa difícil d'establir. Una prova d'això és l'amplitud del nostre patrimoni etnològic, que constitueix tot un compendi d'aprofitament sostenible dels diferents recursos naturals. D'aquest extens patrimoni destaquen els molins per fer farina.

La presència dels molins va lligada a la importància que ha tengut el blat a l'illa de Formentera. Aquest cereal constituïa la base alimentària per a la població. Però per elaborar el pa calia moldre el gra i convertir-lo en farina, procés que inicialment es feia amb els molins de sang, que es deien així perquè funcionaven amb la força d'un animal que voltava i accionava les moles. Eren relativament petits i se solien situar en alguna dependència pròxima a la casa. Però ja dins el segle XVIII se'n començaren a construir emprant un altre sistema més complex, de majors dimensions i accionats per la força del vent, de manera que permetien un major rendiment.

És un dels tres molins que es troben documentats al segle XVIII. En la romana de la maquinària porta gravada la data de 1778, considerat l'any de la seua construcció. El 1781 Francesc Serra "Rempuixa" i Josep Costa varen vendre el molí a Bartomeu Mayans "Moliner", família que l'ha mantengut fins al 1993, quan va ser adquirit per la Fundació Illes Balears, l'actual titular.

Com arribar-hi:
Venda de sa Talaiassa. El Pilar de la Mola (mapa)

Molí Vell de la Mola Molí Vell de la Mola Molí Vell de la Mola

Capella de sa Tanca Vella

Capella de petites dimensions, de planta rectangular i coberta amb volta de canó. L'arquebisbat de Tarragona autoritzà la construcció l'any 1369, sota l'advocació de sant Valero. Serví, en aquells anys, per a l'escassa població de Formentera, despoblada uns anys abans per la pesta negra de 1348. En el segle XVIII, amb el repoblament definitiu de l'illa, la capella de sant Valero va quedar annexionada a una casa de nova planta, sa Tanca Vella, que li proporcionà la denominació actual. A l'inici de la dècada de 1980 dita casa, ja en estat de ruïna, es va esbucar amb la intenció de recuperar la capella, adquirida per l'Ajuntament de Formentera el 1983. Es va declarar bé d'interès cultural, en la tipologia de monument, l'any 1993 i es troba situada dins l'entorn de protecció del conjunt històric de Sant Francesc Xavier.

Com arribar-hi:
Capella de sa Tanca Vella (mapa)

 Capella de sa Tanca Vella Capella de sa Tanca Vella Capella de sa Tanca Vella

SOS Patrimoni

El patrimoni arqueològic subaquàtic de Formentera pateix un problema important d'espoli i destrucció. És responsabilitat de tots vetllar per la seua conservació, ja que constitueix un testimoni material rellevant per a l'estudi de la nostra història. Si teniu informació que pugui contribuir a localitzar i identificar nous jaciments arqueològics, podeu completar el qüestionari o contactar amb l'àrea de Patrimoni del Consell Insular de Formentera. La vostra col·laboració és important per protegir el nostre patrimoni cultural.


Com comunicar una troballa al Consell Insular de Formentera:

- Telèfon 971 32 12 75 i 971 32 10 87

- Email patrimoni@conselldeformentera.cat, incorporant el qüestionari a descarregar.

Església de Sant Francesc Xavier

La primera pedra de l'església de Sant Francesc es va col·locar el 15 de maig de 1726. La col·laboració del poble va ser clau, ja que proporcionava els materials i la mà d'obra. El temple es va beneir l'any 1738 i va tenir la categoria de vicaria fins al 1785, quan va assumir el grau de parròquia al mateix temps que gran part de les esglésies d'Eivissa.

Es tracta d'un edifici amb un marcat caràcter defensiu: murs molt gruixats, sense obertures a les parts baixes, cobert amb volta de canó i amb la casa del rector situada a sobre de la volta. Cal destacar, a més, el sistema defensiu de la porta, folrada de planxes de ferro i protegida per una tronera.

En el seu interior destaca la pica baptismal, de pedra i amb baixos relleus, que fa pensar que es pugui tractar de l'aprofitament d'un capitell més antic. La barana del cor és l'original i porta gravat l'any de construcció: 1737.

Es declara bé d'interès cultural, en la tipologia de conjunt històric, l'any 1996.

Com arribar-hi:
Plaça de la Constitució. Sant Francesc (mapa)

 

Església de Sant Francesc Xavier Església de Sant Francesc Xavier Església de Sant Francesc Xavier

Més articles...

Pàgina 1 de 3

Inici
Anterior
1