El Ple del Consell Insular de Formentera ha aprovat per unanimitat una proposta plantejada per l’equip de Govern per instar el Govern balear a la creació de l’Agència d’Emergències de les Illes Balears, tal com preveu la Llei 3/2006 de 30 de març, de gestió d’emergències de les illes Balears, amb l’objectiu de dotar el servei de prevenció i extinció d’incendis del Consell Insular de Formentera del personal necessari i suficient per oferir un servei de qualitat i garantir el finançament, així com millorar la coordinació entre serveis.

Així mateix, s’insta el Govern a realitzar un estudi que analitzi la càrrega real de feina que suporta el Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament del Consell de Formentera, posant com a base el context demogràfic de l’illa i l’evolució dels serveis prestats pel cos de bombers durant els últims anys a fi de proposar la composició i el dimensionament més adequat de la plantilla per oferir un servei òptim al ciutadà.

Segons ha explicat el conseller de Seguretat Ciutadana, Óscar Portas, “actualment el Consell de Formentera compta amb un cap de bombers, dos caporals i dotze bombers per realitzar totes les labors necessàries en prevenció i extinció d’incendis”, uns recursos humans que ha qualificat d’“insuficients per garantir les bones condicions de treball dels bombers i, per tant, del servei”.

Portas ha recordat que la Llei de gestió d’emergències, en la seva disposició addicional quarta, especifica que correspon a l’equip de Govern, mitjançant la conselleria competent en matèria d’emergències, impulsar les accions necessàries perquè tot el territori de la comunitat autònoma disposi d’un servei integral i homogeni de prevenció i d’extinció d’incendis i salvament, amb les prestacions humanes i adequades i els índexs similars d’eficàcia i d’eficiència a qualsevol lloc de Balears, d’acord amb les dotacions mínimes i estàndards de qualitat que es determinin.

Assenyala la Llei a més que “donades les singularitats territorials i administratives de l’illa de Formentera, el Govern de les illes Balears ha de prestar al Consell de Formentera suport tècnic, administratiu i de gestió addicionals per garantir la prestació integral dels serveis municipals en la totalitat del territori de Formentera”.

D’altra banda, el Ple del Consell Insular de Formentera ha aprovat facultar al Consell Executiu del Consell Insular d’Eivissa perquè efectuï el procediment administratiu que faci falta i adopti els acords d’interpretació del contracte present amb l’UTE GIREF i, així mateix, per efectuar eventuals modificacions del contracte per a la redacció dels projectes, la construcció, la posada en marxa i l’explotació d’algunes instal·lacions de tractament integral de residus municipals contemplada en el Pla Director Sectorial de Gestió de Residus Urbans d’Eivissa i Formentera (PDSGRUEF) i totes les actuacions que comporti.

D’aquesta manera, s’entendrà que per a l’Estació de Transferència de Formentera el termini de 25 anys comença l’1 de febrer de 2007 i finalitzarà el 31 de gener de 2032. Per a l’abocador de Ca na Putxa comença l’1 de maig de 2007 i finalitzarà el 30 d’abril de 2032. Quant a la planta de tractament, comença l’1 d’abril de 2021 i finalitzarà el 31 de març de 2046.

Així mateix, una vegada interpretat el còmput del terme del contracte s’haurà de procedir, en cas que sigui necessari, reequilibrar el règim econòmic i financer. També, a partir d’aquest acord, serà la Junta de Govern de Formentera, com a òrgan de contractació segons la Llei de Consells Insulars, qui adoptarà les resolucions que siguin necessàries com a actuacions intermèdies i finals a propòsit de la interpretació del contracte present i d’eventuals modificacions.

S’haurà de convocar així mateix l’equip de treball integrat per funcionaris de les dues corporacions per treballar de manera conjunta a propòsit de l’actuació present sobre la interpretació del contracte, així com per a eventuals modificacions futures, i analitzar les conseqüències econòmiques que es puguin derivar.

Finalment, s’ha acordat que abans de l’aprovació final de la interpretació del contracte pel Consell Executiu del Consell d’Eivissa, així com d’eventuals modificacions futures, s’haurà de demanar al Consell de Formentera la seva opinió, que correspondrà adoptar a la Junta de Govern.

El Ple ha aprovat al seu torn per unanimitat una proposta presentada pel Grup Gent per Formentera per instar el Govern balear a implementar les mesures necessàries per reduir les llistes d’espera i garantir a Formentera l’accés a les especialitats mèdiques més saturades i que garanteixi que les especialitats mèdiques més importants per a la salut i la vida dels malalts siguin accessibles de manera contínua a l’hospital de Formentera.

Així mateix, s’insta el Govern a implementar el servei d’oftalmologia a l’hospital de Formentera.

La consellera de Benestar Social, Cristina Costa, ha justificat el seu vot afirmatiu a aquesta iniciativa “perquè és important que tots anem a una en aquest sentit”. Encara que li consta que des del Govern balear s’està treballant sobre aquest tema, Costa ha deixat clar que “tenim el mateix dret que altres illes a tenir aquests serveis mèdics”.

El Ple ha donat llum verda, també per unanimitat, a una proposta transaccionada entre l’equip de Govern i Gent per Formentera per instar el Ministeri de Transport i Mobilitat Sostenible de fer extensiva la bonificació del preu del servei d’autobús, tren i metro a les illes Balears. A més, s’insta el Govern balear al fet que reclami al Govern d’Espanya que l’ajuda que rebin les illes Canàries s’estengui a les Balears.

L’equip de Govern del Consell Insular de Formentera ha donat compte al ple al seu torn l’aprovació de la creació d’una Junta de Govern especial per a tramitar el procediment d’adjudicació d’amarraments i fondejos en les instal·lacions de s’Estany des Peix, així com els procediments i recursos que es derivin d’aquestes adjudicacions. Aquesta Junta de Govern estarà presidida pel vicepresident tercer de la institució, José Manuel Alcaraz, i pels consellers Cristina Costa, Eva Nieto i Artal Mayans.

Un altre assumpte del qual s’ha adonat en la sessió d’avui és del nomenament de la directora de la Residència i Centre de Dia de Formentera, Carla Tur Yern, i del gerent de Promoció Turística, Leornardo Metastasio.

Així mateix, s’ha informat el Ple del nomenament dels membres que formaran part de la Ponència Tècnica d’Artesania del Consell Insular de Formentera durant la present legislatura.

Antoni Marí Calbet, durant els seus mandats al capdavant del Consell Insular d'Eivissa i Formentera, va ser un home clau per a la modernització de la nostra illa i per a la protecció i posada en valor del patrimoni històric formenterer.

Pere Palau, que va ser amic de Marí Calbet i el seu número dos en el Consell durant dues legislatures, ha ressaltat el seu gran compromís amb Formentera, que en aquells temps tenia lligat el seu destí polític a Eivissa. “Era un gran defensor de Formentera”, ha explicat Palau en més d'una ocasió, “pensava molt en l'illa perquè volia donar-li en tot moment el que es mereixia sobre la base de la doble insularitat que patia i continua patint”.

I fruit d'aquest amor de Mari Calbet per Formentera (illa que visitava assíduament) varen sorgir un bon nombre d'iniciatives, dirigides a millorar tant la vida dels formenterers com els béns històrics i culturals de l'illa.

I és que va ser Antoni Marí Calbet, com a president del Consell Insular d'Eivissa i Formentera, qui va portar el servei de la Inspecció Tècnica de Vehicles a l'illa, per la qual cosa d'una vegada per sempre els ciutadans de Formentera varen deixar de dependre de l'illa veïna en aquest sentit. També durant els seus mandats al capdavant de la màxima institució pitiusa, s’assoleix un salt qualitatiu referent a l'educació dels joves de l'illa, en construir amb el Govern balear l'institut Marc Ferrer, que va portar més opcions i més qualitat educativa per als adolescents de Formentera.

Un altre aspecte beneficiós per a la joventut de l'illa, principalment, va ser la construcció de la piscina insular, fita històrica ja que fins a la data només hi havia piscines privades.

Però la petjada de Marí Calbet a Formentera no sols queda en l'àmbit de les infraestructures. També va ser un referent a l'hora de protegir el patrimoni històric i cultural de l'illa. Són molts els que recorden aquella fotografia a s’Espalmador en la qual el llavors president del Consell Pitiús, juntament amb històrics polítics com María Luisa Cava de Llano o Joan Marí Tur (Botja), varen aprovar sota un tendal i en vestit de bany la primera restauració de la torre de vigilància d'aquest illot.

Antoni Mari Calbet va ser l'artífex del pla d'asfaltat de camins rurals de l'illa i dels accessos als fars, a més de ser un entusiasta promotor de diverses mesures de protecció del patrimoni cultural de l'illa.

Amb Marí Calbet s'ha perdut un polític de raça, un defensor a ultrança dels interesses de les Pitiüses enfront de Mallorca, i un formenterer de cor que sempre va lluitar perquè la germana petita no quedàs enrere. Descansi en pau.

El Ple del Consell Insular de Formentera, reunit aquest matí en sessió plenària i urgent, ha aprovat inicialment la modificació de les ordenances fiscals reguladores del servei de recollida, transport i tractament de residus sòlids urbans i de l'impost sobre béns immobles per a adaptar-los a l'increment de costos provocat per la nova contracta d'escombraries i els serveis inherents a aquest.

El conseller de Promoció Econòmica i Administració Insular, José Manuel Alcaraz, ha assegurat que “es tracta d’una decisió complicada i no de bon gust”, ja que implica un increment lineal del 30% en la taxa de recollida d'escombraries. Això suposaria que un habitatge considerat com a primera residència passaria a pagar de 110,85 a 144,10 euros anuals i els habitatges ocupats per pensionistes de 17,5 a 22,75 euros anuals. A més, s'ha aprovat de manera inicial un augment de l'IBI del 0,75 al 0,88 en sòl urbà i del 0,70 al 0,83 en rústic.

“Si no s'aplica aquest augment el dèficit del servei de recollida d'escombraries superaria el 30 % l'any que ve, ja que es preveia un cost de 4.943.699,10 euros i uns ingressos de 3.786.546,41 euros”, ha explicat Alcaraz, que ha insistit que cal dur a terme aquesta modificació de les taxes “per evitar que el Consell col·lapsi”.

Així mateix, ha explicat que el màxim d'increment que es pot imputar a la taxa d'escombraries és del 30 %, i els costos que no es poden imputar a aquesta taxa s'apliquen a l’Impost de Béns Immobles obligats per la jurisprudència que hi ha sobre aquest tema i que considera que les despeses en neteja viària, neteja de platges i manteniment i neteja de zones verdes i camins no es poden imputar a la taxa d'escombraries. El conseller de Promoció Econòmica ha posat l'accent que es mantenen les bonificacions previstes en cadascuna de les taxes.

Quant a la urgència a l'hora de plantejar aquesta modificació, José Manuel Alcaraz l'ha justificat en el fet que en l'anterior legislatura no s'havia deixat gens previst en aquest sentit, malgrat que l'anterior equip de Govern ja sabia que augmentava el cost de la contracta i, per tant, caldria incrementar el cost de la taxa i havia d'estar llest per a poder-se aplicar a partir de l'1 de gener de 2024.

A més de l'augment del cost de la nova contracta adjudicada per l'anterior equip de govern, cal sumar als costos imputables al servei la posada en funcionament, en Ca Na Putxa, de les noves instal·lacions de tractament de residu. També ha entrat en vigor l'Impost sobre l'abocador i el nou impost sobre les despeses d'efecte d'hivernacle generats en els abocadors, imposat per l'Ordre Ministerial TED/789/2023, de 7 de juliol.

Alcaraz ha matisat, així mateix, que no s'ha tengut en compte de moment la reclamació de més d'un milió d'euros de l'empresa adjudicatària PREZERO, per la demora de l'adjudicació de la contracta en 4 anys per part de l'anterior equip de govern.

El conseller ha emplaçat els grups de l'oposició a mantenir les reunions que siguin oportunes per ppoder redistribuir aquest increment de taxes amb vista a l'any que ve.

La proposta ha tirat endavant amb els vots favorables de l'equip de Govern i els vots contraris dels dos grups de l'oposició.

El Consell Insular de Formentera ha obert avui el termini per sol·licitar l'adjudicació de les deu casetes que hi haurà enguany en el Mercat Nadalenc 2023-2024. Els interessats, segons han explicat des de la Conselleria de Promoció Econòmica, hauran de presentar la sol·licitud en el Registre General del Consell Insular de Formentera o bé de manera presencial en l'Oficina d'Atenció Ciutadana (OAC) o de manera telemàtica en l'Oficina Virtual d'Atenció Ciutadana (OVAC).

El termini per a la presentació de sol·licituds serà de set dies naturals a comptar des d'avui. Els interessats en una caseta per a comerç i artesania hauran de presentar al costat de la sol·licitud una memòria descriptiva i fotografiada del producte que es pretén vendre en el mercat.

En el cas dels interessats en casetes de restauració, hauran d'aportar una memòria descriptiva del producte que pretenen vendre, que podran ser tapes, productes envasats o productes gurmet i marisc sempre que compleixi amb les mesures sanitàries reglamentàries.

Si es desitja cuinar en les casetes, aquestes podran comptar amb una planxa elèctrica, una fregidora, un microones i un robot de cuina. A més, tots els membres de la caseta hauran de comptar amb carnet de manipulador d'aliments i hauran de justificar una experiència mínima de sis mesos, entre altres requisits.

Com a novetat, enguany es prevaldrà mitjançant un sistema de punts als sol·licitants que venguin una part de productes Km. 0 de Formentera, a sol·licitants que ja tenguin un negoci físic de restauració, i tenir una caseta pròpia de les mateixes dimensions de les quals disposa el Consell es puntuarà amb 1 punt, però no s'adjudicarà de manera directa com fins ara. Les bases s'han consensuat amb el sector de Restauració de PIMEF.

Les casetes, que muntarà i desmuntarà el Consell, es distribuiran entre la plaça de la Constitució i el carrer dels Llaüts dels Damians a Sant Francesc i obriran les portes el divendres 1 de desembre i tancaran el diumenge, 7 de gener, tots dos inclosos.

Tres de les casetes estaran destinades a comerços i artesans, una per a centres educatius i sis per a la restauració.