• Català
  • Castellano
  • English
Àrees Acció Social Cultura

Conclusions dels treballs d'exhumació al cementiri de Sant Ferran

foto cementeri-sant-ferran1El president del Consell de Formentera, Jaume Ferrer, la consellera de Cultura del Govern de les Illes Balears, Fanny Tur, així com la consellera insular de Cultura i Patrimoni, Susana Labrador i l’arqueòloga i antropòloga forense Almudena García-Rubio, han presentat avui els resultats de l'exhumació al cementeri de Sant Ferran duta a terme a finals de novembre i inicis de desembre de l’any passat.

L'objectiu de l'exhumació era la recuperació de les restes de Jaume Ferrer Ferrer (Jaume de na Morna), Josep Ribas Marí (Pep de Baix), Joan Tur Mayans (Joan de can Pep Damià), Jaume Serra Juan (Jaume de can Mariano d'en Corda), Vicent Cardona Colomar (Vicent de can Fumeral), assassinats el dia 1 de març de 1937 al cementeri de Sant Ferran.

Resultats de l’exhumació
Els treballs van consistir en 6 sondejos a l’interior i 5 sondejos a l’exterior del cementeri de Sant Ferran a més de la revisió de les restes de l’ossera. És just en aquest darrer espai on es trobaren tres fragments d’os, dos de crani i un d’húmer, amb orificis d’entrada i marques produïdes per trets d’armes de foc. A més, a l’exterior del cementiri es van trobar restes de quatre projectils de Màuser, calibre 7 mm, emprats en l’afusellament.

Durant aquest 2018 s’ha efectuat la comparació genètica de les restes trobades amb l’ADN dels familiars dels cinc assassinats. Malauradament, les restes òssies trobades no contenien mostres suficients per a l’anàlisi, així que la via genètica ha quedat aturada en aquest punt.

D’altra banda, s’ha dut a terme la recerca de les causes de mort en el registre civil de totes les persones enterrades al cementiri donant com a resultat que cap dels difunts ho va ser a causa d’arma de foc. Aquest fet recolza doncs la hipòtesi de que les restes trobades pertanyen a tres de les cinc víctimes afusellades.

“Aquesta investigació documental ens permet assegurar que les restes trobades corresponen a tres de les cinc persones assassinades a la tàpia del cementiri de Sant Ferran” ha certificat Fanny Tur, una evidència que per a la consellera de Cultura i Patrimoni, Susana Labrador, ajuda a tancar el relat del que va passar l’1 de març del 1937. “Gràcies a la Llei de fosses i al fet que la comissió decidís exhumar la fossa de Sant Ferran, a Formentera s’ha parlat d’aquest tema i les famílies han pogut expressar el que havien viscut”.

Govern i Consell han deixat en mans de les famílies dels afusellats la decisió del destí de les restes localitzades, tot i que se’ls ha proposat que aquestes siguin dipositades en una urna que s’instal·laria al cementiri junt a una placa que recordi els fets esdevinguts l’1 de març del 1937.

Curs de restauració de fusta en l’arquitectura tradicional

foto visita-al-moli vell-de-la-molaDurant la setmana passada, del 24 al 28 de setembre, es s’ha dut a terme el curs La restauració de la fusta en l’arquitectura tradicional, organitzat per l’àrea de Patrimoni Cultural del Consell Insular de Formentera en col·laboració amb la Petita i Mitjana Empresa de Formentera (PIMEF).

El curs formatiu, amb una durada total de 20 h, s’ha realitzat a la seu de la PIMEF, tot i que també s’han fet algunes visites a immobles històrics inclosos en el Catàleg del patrimoni cultural de Formentera, per conèixer supòsits pràctics on observar i identificar diferents patologies de la fusta en les construccions tradicionals i plantejar possibles maneres d’intervenir-hi.

El curs l’ha impartit la professora Marisa Justo, llicenciada en Història de l’Art, diplomada en Restauració i màster en Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic. Justo ha dirigit nombrosos projectes de restauració d’elements de fusta en edificis històrics promoguts pel Ministeri de Cultura i ha impartit docència en el màster de Restauració i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de la Universitat d’Alcalá de Henares.

El curs l’han seguit unes quinze persones amb perfils diversos com ara fusters, restauradors, treballadors del sector de la construcció, artesans i arquitectes, entre d’altres.

La formació sobre tècniques i materials propis de l’arquitectura tradicional està contemplada en el Pla Insular de Gestió del Patrimoni Cultural de Formentera 2017-2019, aprovat pel Ple del Consell i vigent actualment. Anteriorment, i en aquesta mateixa línia, l’any 2017 el Consell i la PIMEF ja organitzaren i dugueren a terme un curs de treball i aplicació de la calç en l’arquitectura tradicional.

VIII Jornades d’Estudis Locals Joan Marí Cardona

jornades-estudis-locals-2018El Consell de Formentera, a través de l’àrea de Patrimoni, informa que la propera setmana, entre el dilluns 1 i el divendres 5 d’octubre, tindrà lloc la VIII edició de les Jornades d’Estudis Locals Joan Marí Cardona. Totes les conferències es faran a la Sala d’Actes de l’àrea de Cultura i Patrimoni, a partir de les 20 h.

Segons ha explicat la consellera de Patrimoni, Susana Labrador, “el patrimoni cultural de Formentera és imprescindible a l’hora de conèixer la història i evolució de la nostra illa. És per això que des del 2011 s’organitzen aquestes jornades dedicades a promoure la investigació en aquest camp”.

Enguany s’han proposat els següents ponents:

  • Almudena García-Rubio Ruiz, doctora en Antropologia Física, directora de l’exhumació de la fossa comuna del cementiri de Sant Ferran de ses Roques.
  • Francesc Josep Torres Tamarit i Maria del Mar Joan Marí, doctor en Ciència Cognitiva i Llenguatge i llicenciada en Traducció i Interpretació respectivament, beneficiaris de la Beca d’investigació del Consell Insular de Formentera de 2016 amb el projecte “Trets en canvi en el català de Formentera: una aproximació al parlar de la gent jove”.
  • Glenda Graziani Echávarri i Antoni Ferrer Abárzuza, arqueòloga i doctor en Història respectivament, per haver realitzat l’estudi historicoarqueològic de can Ramon.
  • Martí Serra Riera, llicenciat en Història i autor de la recerca i publicació La Segona República a Formentera 1931-1936.
  • Miquel Mayordomo i Antoni Manonelles, autors de la recerca i publicació Ball pagès: orígens.

D’aquesta manera, el programa de conferències queda configurat de la següent manera:

Dilluns 1 Exhumaciones de fosas de la Guerra Civil en la España del siglo XXI. El caso de Sant Ferran, Formentera
Almudena García-Rubio Ruiz

Dimarts 2 Actituds lingüístiques entre els jóvens formenterers i canvi lingüístic
Francesc Josep Torres Tamarit i Maria del Mar Joan Marí

Dimecres 3 Can Ramon: estudi històric i arqueològic
Glenda Graziani Echávarri i Antoni Ferrer Abárzuza

Dijous 4 Una societat en transició: la Formentera de la II República
Martí Serra Riera

Divendres 5 Ball pagès: orígens
Miquel Mayordomo i Antoni Manonelles

Com en anteriors edicions, el Centre de Professorat de Formentera ha inclòs el cicle de conferències dins de l’oferta formativa per al personal docent, de manera que la Conselleria d’Educació del Govern de les Illes Balears reconeixerà els crèdits a aquelles persones interessades que assisteixin a les sessions.

L’Illa a Escena torna a Formentera amb més teatre i dansa

foto illa a escena 2018 baal-crotchEl Consell de Formentera, a través de l’àrea de Cultura, presenta una nova edició de L’Illa a Escena, el programa d'arts escèniques i musicals previstes per a l’últim quadrimestre d’aquest 2018. La Sala de Cultura Cinema oferirà noves propostes adreçades a tots els públics per a promoure i fomentar la vida cultural a l’illa. Com ve sent habitual, totes les expressions artístiques i estils, tant en el món del teatre com de la dansa i dels espectacles infantils tindran de nou un espai en aquest cicle pensat per enriquir la vida cultural de l’illa en els mesos de fora de temporada.

Setembre
L’Illa a Escena arrenca el darrer cap de setmana de setembre amb l’actuació del Grup de Teatre des Cubells, que presentarà a Formentera el seu darrer treball: Sa Carai de Caputxeta, una comèdia protagonitzada per na Catalineta, una fadrina molt garruda i de bona fortuna a qui no manquen pretendents que es veurà immersa enmig d’una història d’allò més curiosa.

L’obra es podrà veure el proper dissabte 29 de setembre a les 20.30 hores a la Sala de Cultura Cinema.

Octubre
A l’octubre, els més petits podran gaudir de l’espectacle de dansa Por unos pasitos de ná de la companyia Ambulantes Danza. Mitjançant el llenguatge del flamenc i la dansa contemporània, els personatges d'aquest espectacle escenifiquen el respecte a les identitats a través de les formes. Nominat al Premi Max com a millor espectacle revelació, aquesta obra forma part del programa Platea del Ministeri de Cultura.

Por unos pasitos de ná es podrà veure a la Sala de Cultura Cinema el 6 d’octubre a les 18.00 hores.

Així mateix, i dins del circuit TalentIB impulsat per l'Institut d'Estudis Baleàrics, arribarà a Formentera Las 2 en punto de la companyia As Marias, una tragicomèdia, guanyadora del certamen de Creació Teatral d’Art Jove 2016, basada en dues conegudes dones anarquistes de Santiago de Compostel·la que, després de rebre abusos de poder, es converteixen en personatges carismàtics i estrambòtics que passegen per un món propi de bogeria que crea un espai de revolució i convicció.

L’espectacle es podrà veure dissabte 27 d’octubre a les 20.30 a la Sala de Cultura Cinema.

Novembre
El 10 de novembre, dins de la programació de la setmana LGTBI, es presentarà a Formentera CROTCH de la companyia mallorquina Baal, un espectacle de nous llenguatges escènics: dansa, teatre i performance, que reflexiona sobre la identitat de gènere proposant l’experiment de que tots podem ser dones, homes i tot el que es troba en el contínuum que va de l’un a l’altre, en un mateix cos.

L’espectacle, emmarcat dins del circuit TalentIB impulsat per l'Institut d'Estudis Baleàrics, es podrà veure a la Sala de Cultura Cinema el dissabte 10 de novembre a les 20.30 hores

També al novembre, els interessats en les noves dramatúrgies podran gaudir de la presència de Marcel·lí Antúnez Roca, cofundador de la Fura dels Baus i un dels artistes més reconeguts d'Espanya en l'ús de les tecnologies digitals en el camp de la performance.

Així, el dissabte 17 de novembre, a la Sala de Cultura Cinema, a partir de les 19 hores i en el marc de la segona edició de Collective Signatures (projecte de residència d’artistes a Formentera creat per Francesca Carol) Antúnez presentarà Conferència mecatrònica—Systematurgy. Accions, dispositius i dibuixos, muntatge on, a través d’un sistema interactiu, mostrarà la seva carrera des del seu inici a principis de la dècada dels 90 fins avui.

Es presentarà també el curtmetratge Signum, produït a Formentera durant la primera edició del projecte Collective Signatures per VestAndPage en col·laboració amb Francesca Carol Rolla i la troupe internacional d’artistes La Pocha Nostra.

Finalment, el 24 de novembre, dins el programa Platea, els més petits podran gaudir de Safari, de la companyia La Baldufa, un espectacle per a públic familiar que vol apropar través de les titelles l’assetjament escolar als infants. En Pinyot i en Carabassot ens expliquen el conflicte en què s'han trobat immersos a la sabana, on s'han desplaçat després d'haver-se assabentat de la misteriosa desaparició del lleó.

Safari es podrà veure a la Sala de Cultura Cinema el dissabte 24 de novembre a les 18.00 hores.

Desembre
El desembre arriba a Formentera Travelling, de la companyia Baal. Una performance on la dansa i la tecnologia interactiva s’uneixen.

L’espectacle, que forma part de la programació del 7 a les 6, es podrà veure dijous 13 i divendres 14 a la Casa del Poble de la Mola a partir de les 20.30 hores.

Per acabar el mes, els més petits gaudiran de valent, amb Tatanka, un espectacle familiar dirigit per Montse Bonet en llenguatge clown que narra les aventures de Suli i Monyaco en un món molt diferent al seu. Una peça per a tots els públics que es capbussa en la cultura i civilització dels indis que viuen a Amèrica.

L’obra es podrà veure dissabte 29 de novembre a les 18.00 hores a la Sala de Cultura Cinema.

Preus
Tots els espectacles adults tenen un preu de 5 euros, menys Collective Signatures II Edició que és de franc i Travelling, amb taquilla inversa. Les activitats infantils tenen un preu de 3 euros.

Suport cultural
L'Illa a Escena compta amb el suport de l'Institut d'Estudis Baleàrics a través del programa TalentIB per a la difusió de les arts escèniques, i dels programa Platea del Ministeri de Cultura, creat per impulsar la programació conjunta de companyies professionals de dansa, teatre i circ, enriquir l’escena cultural i garantir als ciutadans l’accés a la cultura.

Desè aniversari del Festival Guitarres de Formentera

foto festival-guitarres-de-formenteraEl Consell de Formentera, a través de l’àrea de Cultura, informa que aquest cap de setmana, de divendres a diumenge, Sant Ferran acollirà la desena edició del Festival Guitarres de Formentera.

Desè aniversari
Cita musical imprescindible a l’illa, el Guitarres de Formentera és un festival on blues, jazz i rock i d’altres gèneres cobren protagonisme amb la necessària base i acompanyament d’aquest versàtil instrument de corda.

El Festival, que enguany arriba a la seva desena edició, és organitzat per l’associació Guitarres de Formentera i va sorgir l’any 2008 com a iniciativa del seu president Ekkehard Hoffmann quan es va proposar celebrar els 20 anys de l’associació Guitarres de Formentera sobre un escenari. L’èxit fou tal, que des d’aquell moment es va convertir en un esdeveniment clau del calendari cultural de Formentera.

Enguany, les activitats musicals tindran lloc a la plaça de l'Església del poble de Sant Ferran el divendres i dissabte 14 i 15 de setembre de 22.00 h a 04.00 h amb les actuacions Guitar Party, Los Peligrosos Gentlemen, Carmen Jaime i Formentera Connection, Chris Lee & Band, Alejandra Burgos, Kelly & Jam Factory, Smoke i Chimichurri. A més, i com ja és habitual, cada nit es clourà amb una jam session on actuaran els músics presents.

Diumenge 16 de setembre a les 21.30 h el restaurant Sa Panxa acollirà la clausura del desè aniversari del Festival amb un concert d’Alejandra Burgos i una darrera jam session.

Més articles...

Pàgina 99 de 132

99

Xarxa de Biblioteques

Institut d'Estudis Baleàrics

Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera