• Català
  • Castellano
  • English
Espais visitables

Far de la Mola

Espai cultural i educatiu “Far de la Mola”

Far projectat per l’enginyer Emili Pou Bonet l’any 1859 i construït a partir de 1860, va entrar en servei el 30 de novembre de 1861. L’edifici és de planta quadrada, de 20,20 metres de costat, i constava de dos habitatges, a més de les cambres pròpies de l’activitat professional dels farers i una tanca per delimitar l’espai públic.

Va ser dotat d’un aparell catadiòptric fix (de reflexió i refracció de la llum alhora) de segon ordre que produïa un senyal amb un abast de 18 milles, visible 270º des de la mar. El 1928 s’hi va instal·lar una òptica de rotació, de dotze panells catadiòptrics, que encara està en servei. El 1971 fou electrificat connectant-lo a la xarxa per il·luminar una làmpada de 3.000 watts. Compta amb dos grups electrògens de reserva.

El llum del far és situat a 11 metres de distància de la línia de costa, a 21 metres per damunt del terreny circumdant i a 158 metres d’elevació sobre el nivell de la mar. Produeix un feix de llum blanca fix amb una llampada també blanca de 0,33 segons cada 4,67 segons, amb un abast de 16 milles per a la llum fixa i de 23 milles la llampada (1 milla nàutica: 1.852 metros).

L’any 2019, gràcies a un conveni de col·laboració entre l’Autoritat Portuària de Balears i el Consell Insular de Formentera, va ser convertit en l’Espai cultural i educatiu “Far de la Mola”, que conté una exposició permanent sobre els fars, la mar i la navegació i una sala cultural polivalent.

https://www.formentera.es/ca/explorar/cultura-i-patrimoni/sala-dexposicions-i-museus/

Per saber-ne més:

Javier Pérez Arévalo, El far de Formentera (la Mola), (Editorial Mediterrània-Eivissa, 2001).

Pere Vilàs, Senyals lluminosos de les Pitiüses (Consell Insular d’Eivissa i Formentera, 1992).

Com arribar-hi:
Far de la Mola (mapa)

Far de la Mola

Material didàctic

Cap de Barbaria 4t-5è - Guia docent

Cap de Barbaria 4t-5è

Cap de Barbaria II 1r ESO - Guia docent

Cap de Barbaria II 1r ESO

Molí Vell de la Mola

En una porció de territori tan petita com Formentera, on els recursos terrestres i marins han condicionat notablement la vida a l'illa, la frontera entre valor cultural i valor natural de vegades es fa difícil d'establir. Una prova d'això és l'amplitud del nostre patrimoni etnològic, que constitueix tot un compendi d'aprofitament sostenible dels diferents recursos naturals. D'aquest extens patrimoni destaquen els molins per fer farina.

La presència dels molins va lligada a la importància que ha tengut el blat a l'illa de Formentera. Aquest cereal constituïa la base alimentària per a la població. Però per elaborar el pa calia moldre el gra i convertir-lo en farina, procés que inicialment es feia amb els molins de sang, que es deien així perquè funcionaven amb la força d'un animal que voltava i accionava les moles. Eren relativament petits i se solien situar en alguna dependència pròxima a la casa. Però ja dins el segle XVIII se'n començaren a construir emprant un altre sistema més complex, de majors dimensions i accionats per la força del vent, de manera que permetien un major rendiment.

És un dels tres molins que es troben documentats al segle XVIII. En la romana de la maquinària porta gravada la data de 1778, considerat l'any de la seua construcció. El 1781 Francesc Serra "Rempuixa" i Josep Costa varen vendre el molí a Bartomeu Mayans "Moliner", família que l'ha mantengut fins al 1993, quan va ser adquirit per la Fundació Illes Balears, l'actual titular.

Com arribar-hi:
Venda de sa Talaiassa. El Pilar de la Mola (mapa)

Molí Vell de la Mola Molí Vell de la Mola Molí Vell de la Mola

SOS Patrimoni

El patrimoni arqueològic subaquàtic de Formentera pateix un problema important d'espoli i destrucció. És responsabilitat de tots vetllar per la seua conservació, ja que constitueix un testimoni material rellevant per a l'estudi de la nostra història. Si teniu informació que pugui contribuir a localitzar i identificar nous jaciments arqueològics, podeu completar el qüestionari o contactar amb l'àrea de Patrimoni del Consell Insular de Formentera. La vostra col·laboració és important per protegir el nostre patrimoni cultural.


Com comunicar una troballa al Consell Insular de Formentera:

- Telèfon 971 32 12 75 i 971 32 10 87

- Email patrimoni@conselldeformentera.cat, incorporant el qüestionari a descarregar.

Capella de sa Tanca Vella

Capella de petites dimensions, de planta rectangular i coberta amb volta de canó. L'arquebisbat de Tarragona autoritzà la construcció l'any 1369, sota l'advocació de sant Valero. Serví, en aquells anys, per a l'escassa població de Formentera, despoblada uns anys abans per la pesta negra de 1348. En el segle XVIII, amb el repoblament definitiu de l'illa, la capella de sant Valero va quedar annexionada a una casa de nova planta, sa Tanca Vella, que li proporcionà la denominació actual. A l'inici de la dècada de 1980 dita casa, ja en estat de ruïna, es va esbucar amb la intenció de recuperar la capella, adquirida per l'Ajuntament de Formentera el 1983. Es va declarar bé d'interès cultural, en la tipologia de monument, l'any 1993 i es troba situada dins l'entorn de protecció del conjunt històric de Sant Francesc Xavier.

Com arribar-hi:
Capella de sa Tanca Vella (mapa)

 Capella de sa Tanca Vella Capella de sa Tanca Vella Capella de sa Tanca Vella

Església de Sant Francesc Xavier

La primera pedra de l'església de Sant Francesc es va col·locar el 15 de maig de 1726. La col·laboració del poble va ser clau, ja que proporcionava els materials i la mà d'obra. El temple es va beneir l'any 1738 i va tenir la categoria de vicaria fins al 1785, quan va assumir el grau de parròquia al mateix temps que gran part de les esglésies d'Eivissa.

Es tracta d'un edifici amb un marcat caràcter defensiu: murs molt gruixats, sense obertures a les parts baixes, cobert amb volta de canó i amb la casa del rector situada a sobre de la volta. Cal destacar, a més, el sistema defensiu de la porta, folrada de planxes de ferro i protegida per una tronera.

En el seu interior destaca la pica baptismal, de pedra i amb baixos relleus, que fa pensar que es pugui tractar de l'aprofitament d'un capitell més antic. La barana del cor és l'original i porta gravat l'any de construcció: 1737.

Es declara bé d'interès cultural, en la tipologia de conjunt històric, l'any 1996.

Com arribar-hi:
Plaça de la Constitució. Sant Francesc (mapa)

 

Església de Sant Francesc Xavier Església de Sant Francesc Xavier Església de Sant Francesc Xavier

Cap de Barbaria I, II i III (jaciments prehistòrics)

El cap de Barbaria constitueix una zona geogràfica que durant l'edat del bronze antic i mitjà (entorn del 1600-1000 aC) va arribar a estar densament poblada. Mostra d'això són la vintena de jaciments d'aquesta cronologia, dels quals se n'han excavat tres. Cap de Barbaria II és el més extens, una estructura de planta complexa formada per diferents àmbits adossats uns als altres i que adopten diversos tipus de forma corbada: cercles, semicercles, de ferradura o d'el·lipsi. Sembla ser que la compartimentació d'aquest tipus de construcció obeïa a una qüestió d'usos de l'espai: àrees d'habitatge, de treball o de resguard d'animals. Cap de Barbaria I i III, per la seua banda, són construccions de planta més simple.

Com arribar-hi:
Cap de Barbaria I (mapa)
Cap de Barbaria II (mapa)
Cap de Barbaria III (mapa)

Cap de Barbaria Cap de Barbaria Cap de Barbaria

Can Blai (castellum romà)

Restes d'una construcció fortificada d'època romana baiximperial. La datació estimada és entre el final del segle III i el principi del IV de la nostra era. Es caracteritza per la planta quadrada amb una torre a cada cantonada. Per la tipologia es pot relacionar amb altres construccions semblants situades en zones frontereres de l'Imperi, com ara Romania, Bulgària, Síria, Palestina o Tunísia. Els resultats de les excavacions realitzades els anys 1979 i 1980 fan pensar que es tracta d'una obra inacabada, possiblement de caràcter privat, destinada al refugi de la població dels voltants. Es declara bé d'interès cultural, en la tipologia de jaciment arqueològic, l'any 1994.

Com arribar-hi:
Can Blai (mapa)

Can Blai Can Blai Can Blai

Ca na Costa (sepulcre megalític)

Jaciment funerari que consta d'una cambra central circular delimitada amb grans lloses verticals, rodejades per tres cercles concèntrics d'empedrats i vint-i-dos de radials, a més d'un corredor que condueix al centre de la construcció. Descobert el 1974, l'excavació posterior va posar de manifest les restes de vuit individus, quinze botons d'os triangulars i piramidals, fragments de sílex i algunes mostres de ceràmica incisa, materials dipositats al Museu Arqueològic d'Eivissa i Formentera, en seu a Eivissa. Les datacions de carboni 14 practicades als materials situen el jaciment entorn del 2000 aC, fet que el converteix en el megàlit més antic de les Illes Balears. Va tenir un ús perllongat, d'uns 400 anys, fins aproximadament el 1600 aC. Es declara bé d'interès cultural, en la tipologia de jaciment arqueològic, l'any 1994.

Com arribar-hi:
Ca na Costa (mapa)

Ca na Costa Ca na Costa Ca na Costa

 

Visita virtual

Fotografies i model 3D

Projecte de digitalització de jaciments arqueològics en col·laboració amb el Museu Arqueològic d'Eivissa i Formentera (www.maef.eu).

Fotografia i tour virtual a càrrec de Simon Sadek – https://www.360virtualtour.co

Col·lecció Etnogràfica de Formentera

La segona meitat del segle XX suposa per a Formentera un període de fortes i ràpides transformacions que incideixen directament a nivell ambiental, social i cultural. Des d'unes formes de vida que podríem anomenar tradicionals, marcades per una economia que tendia a l'autosuficiència, s'evoluciona cap a un sistema basat en el sector dels serveis entorn del turisme com a principal motor econòmic, fet que comporta un abandonament progressiu de les pràctiques del passat en virtud d'altres més pròpies del món globalitzat.

Una de les finalitats de la Col·lecció Etnogràfica de Formentera és, justament, oferir una via d'aproximació a aquelles formes de vida pròpies del passat, mitjançant una exposició permanent d'eines, utensilis, mobles i indumentària que conformen una col·lecció ben representativa de la quotidianitat de la Formentera tradicional.

Organitzat per àrees temàtiques, el recorregut abraça des de les eines per treballar el camp fins als ormejos de pesca, passant pels diferents àmbits de la casa, la indumentària i les robes de vestir, les eines d'oficis més especialitzats com el de fuster o ferrer, la realització de tasques com l'elaboració del pa i del vi, la fabricació de calçat o l'extracció de pedra, entre altres.

Com arribar-hi:

Col·lecció Etnogràfica de Formentera
Carrer Santa Maria, 16, 1r pis · 07860 Sant Francesc. Formentera · tel. 971 32 26 70. (mapa)

Col·lecció Etnogràfica de Formentera Col·lecció Etnogràfica de Formentera Col·lecció Etnogràfica de Formentera

Pàgina 1 de 2

Inici
Anterior
1

Xarxa de Biblioteques

Institut d'Estudis Baleàrics

Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera