• Català
  • Castellano
  • English
Premsa Notícies

Formentera reuneix Cris Juanico i els Ai Ai Ai per a la seva nit de concerts de les Festes de Nadal

Foto cris juanicoEl Consell de Formentera, a través de l'àrea de Cultura i Festes, anuncia que aquest dissabte 16 de desembre tindrà lloc una nit de música menorquina i rumba catalana amb les actuacions de Cris Juanico i els Ai Ai Ai. Els concerts tindran lloc a l’envelat de Sant Ferran a partir de les 23.00 h i seran gratuïts.

Cris Juanico ens delectarà amb 13, el seu nou disc i primer recopilatori

Tretze cançons desordenades + Tretze peces retrobades és el primer i peculiar recopilatori de Cris Juanico. Tretze anys de carrera en solitari són l’argument per reunir cançons clau en la seva trajectòria i retrobar peces rares i especials. Molt més que un recopilatori, 13 és tot un treball de recerca i de posta en valor de cançons, col·laboracions i vivències.

13 anys han passat de l’edició de Memòria (2004), el seu primer treball en solitari, i aquest número és el que permet al músic fer una selecció personal i única de cançons significatives en la seva carrera musical. L’artista les recull en aquest doble disc que també inclou una tria de tretze rareses i col·laboracions en què ha participat.

Un collage de cançons ple d’anècdotes i experiències, de vocabulari i melodies que formen part de la seva carrera musical. Això si, totes ben desordenades. Per a aquest projecte, l’artista ha mirat al passat per a fer una passa endavant i presentar quelcom nou.

El recopilatori és un doble CD. El primer conté tretze cançons que conformen un recorregut per totes les etapes musicals de Cris Juanico. Hi són presents temes de Ja T’Ho Diré, Menaix a Truà, Tabaluga, l’Original Jazz Orquestra i de tots els seus treballs en solitari.

El segon CD conté tretze cançons retrobades, una selecció de col·laboracions especials i significatives que ha realitzat amb destacats músics i amics, posant-hi la veu, la creació o la producció musical. Parlam de Toni Xuclà, Joan Valent, Gossos, Projecte Mut, la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya, Àngel Gómez, Van de Kul, Nina da Lúa i el Cor Gospel de Sa Fàbrica de Músics, a més de tres rareses no publicades anteriorment: un tema amb Benejam, un per a la campanya SOS Menorca del GOB i un altre per a l’Expo «La mar i en Pop», a les Illes.

Ai Ai Ai presenta a Formentera el seu nou treball per celebrar els 25 anys de rumba catalana

Arran de la mort del gran mestre de la rumba catalana Gato Pérez,l'octubre de 1990, dos dels seus músics,  "Rafalitu" Salazar i Pep Lladó, van crear el grup Ai Ai Ai, amb l'objectiu de mantenir viva la flama rumbera i incorporar d'una manera estable la llengua catalana en aquest gènere musical, una idea que ara pot semblar ben natural però que en aquells temps era d'allò més trencadora. D'aleshores ençà, els Ai Ai Ai segueixen entossudits a conrear aquest gènere i a posar el seu gra de sorra per aconseguir que la rumba sigui reconeguda com a patrimoni de la humanitat per la Unesco, ara que ja és considerada patrimoni cultural de Catalunya.

Durant tot aquest temps, bufàs d’on bufàs el vent –tant si hi havia explosió olímpica d’Els Manolos i el Peret, com si el rock català esdevenia moda, com si arribava el mestissatge de la mà de Dusminguet o Manu Chao, com si triomfava el nou pop dels Manel i companyia–, els Ai Ai Ai sempre han persistit en la seva particular manera d’entendre la música. Vint-i-cinc anys després, cinc discs al mercat, i centenars de concerts a l'esquena, segueixen al peu del canó. Ara el grup és a punt de publicar un disc d'aniversari on, a més de cançons noves i algunes versions d'antigues cançons, hi han afegit també una cançó inèdita del gran Gato, "Que no, que no", revisada amb l'ajuda de Joan Garriga i Marià Roch, de la Troba Kung-Fú. El proper 16 de desembre, desembarquen a Formentera carregats amb una banda de 7 músics –entre els quals, a més del mític gitano català "Rafalitu" , destaca també Jordi Gas (ex Jarabe de Palo, Salseta del Poble Sec i Sau, entre d'altres)– amb l'objectiu de fer-nos ballar la seva rumba gitana i oferir-nos totes aquestes noves cançons a més dels clàssics de sempre com Sota la palmera, Bar la rumba, Carrer cavallers o la mítica Maquinolandera amb els seus particulars versos dedicats a la nostra estimada illa: "Cap a Formentera / Que tu no tens espera / Agafen de la meva / Vigila la cartera / Ohoh, ohoh Ohoh, ohoh".

Conclusions dels treballs d'exhumació al cementiri de Sant Ferran

Foto conclusions politicsEl president del Consell de Formentera, Jaume Ferrer, la consellera de Cultura del Govern de les Illes Balears, Fanny Tur, i el president del Fòrum per la Memòria Històrica d'Eivissa i Formentera, Luís Ruiz, han presentat aquesta tarda a l'antiga sala de plens del Consell de Formentera els resultats de l'exhumació al cementeri de Sant Ferran, que varen començar el passat dia 29 de novembre.

Els treballs d'exhumació s'han finançat amb una subvenció del Govern concedida al Fòrum per la Memòria d'Eivissa i Formentera de 16.780€, més una aportació de 4.000€ del Consell Insular de Formentera, i han estat executats per l'arqueòloga i antropòloga forense Almudena García-Rubio, directora dels treballs i un equip tècnic format per Juanjo Marí Casanova, Glenda Graziani, Paqui Carmona, Pau Sureda, Sergi Moreno i Nicholas Márquez-Grant.

L'objectiu de l'exhumació era la recuperació de les restes de Jaume Ferrer Ferrer (Jaume de na Morna), Josep Ribas Marí (Pep de Baix), Joan Tur Mayans (Joan de can Pep Damià), Jaume Serra Juan (Jaume de can Mariano d'en Corda), Vicent Cardona Colomar (Vicent de can Fumeral), assassinats el dia 1 de març de 1937 al cementeri de Sant Ferran.

Els treballs han consistit en 6 sondejos interiors i 5 sondejos exteriors del cementeri de Sant Ferran, que data de 1903 i que compta amb una superfície de 125 metres quadrats. Els sondejos interiors s'han fet en els dos llocs on la tradició popular indicava que es trobarien els cossos enterrats, al costat de la porta d'entrada, baix d'unes tombes construïts entre 1956 i 1984, baix d'una fossa i en una part del cementeri on aparentment no hi havia cap creu.

Els sondejos exteriors s'han fet amb màquina excavadora en un lloc on la tradició popular també apuntava a que hi poguessin ser. Durant els sondejos exteriors, s'ha confirmat que a la tàpia sud-est hi ha uns afegits de ciment que tapen forats al mur causats per l'afusellement, ja que s'han trobat 4 projectils, un d'ells enquistat a la paret, amb una màquina de detecció de metalls.

Les principals novetats dels treballs s'han produït al revisar les restes de l'ossari. D'aquesta forma pren força el relat que explicaria que les restes d'aquestes 5 persones afusellades en algun moment s'haurien transportat a l'ossari per dedicar la part del cementiri que ocupaven a nous enterraments, com s'acostuma a fer amb les restes més antigues.

Els tècnics hi han trobat un fragment d'húmer i dos de crani amb una erosió causada per arma de foc que presenta els mateixos símptomes que els trobats en altres fosses de la guerra civil. Es tracten de lesions que els tècnics han afirmat que es distingeixen molt bé i que no han passat a l'ossari sinó que s'han produït al moment recent de la mort.

Per confirmar que es tracten de les restes d'algunes de les persones que s'estaven buscant, l'equip de tècnic està efectuant dos comprovacions. La primera d'elles és el buidatge del registre civil. De moment, s'han comprovat els anys compresos entre 1991 i 1944, i dels 156 individus que hi apareixen cap té com a causa de mort registrada un impacte de projectil, per a la qual cosa aquestes tres peces d'ós podrien correspondre a alguna de les cinc persones assassinades.

La segona comprovació es tracta de comprovacions de compatibilitat d'adn entre aquestes restes i familiars vius de les persones afusellades. Les cinc famílies han accedit a col·laborar per a realitzar aquesta comprovació, que podria tenir els resultats enllestits en un període de dos a quatre mesos.

Celebració del Dia de la Constitució

Foto actuacio constitucioAvui ha tengut lloc l'acte institucional de celebració del Dia de la Constitució a la sala d'Actes del Consell de Formentera en un acte que ha tengut lloc a partir de les 11.30h. El president Jaume Ferrer, ha llegit un discurs davant el públic assistent. Després els alumnes del taller de música tradicional de l’Escola de Música i Dansa de Formentera, Cristian Tur, Joel Roig i Eric Roig han interpretat unes peces musicals. Com a mostra d’agraïment per l'actuació els músics han rebut un obsequi de mans del president.

Formentera reconeix els seus voluntaris

foto dia voluntariEl Consell de Formentera, a través de l'àrea de Benestar Social del Consell Insular de Formentera ha celebrat avui 5 de desembre Dia Internacional del Voluntari un acte de reconeixement i agraïment als voluntaris de l'illa de Formentera.

Durant el matí (11-13h) i a la tarda (17-19h) d'avui hi ha hagut una taula informativa sobre la temàtica dels voluntaris a la plaça de la Constitució de Sant Francesc on s'han repartit: tríptics informatius i fulls d'inscripció i s'ha donat informació.

A les 19h, el President del Consell de Formentera, Jaume Ferrer , ha dirigit unes paraules d'agraïment als voluntaris i tot seguit s'ha fet un brindis.

Més articles...

Pàgina 1 de 95

Inici
Anterior
1