• Català
  • Castellano
  • English

Formentera aprova el pressupost de 2021 marcat per la crisi de la covid-19 i amb ajudes als més vulnerables

foto 2020 ple novEl Consell de Formentera ha celebrat avui el ple ordinari del mes de novembre. En aquest ple s’ha aprovat amb els vots a favor de l’equip de govern de Gent per Formentera i PSOE i l’abstenció del grup de l’oposició, Sa Unió, la proposta d’aprovació inicial del Pressupost general del Consell Insular per a l’any 2021 que puja a 30.640.000 €, sent un 1,93 % superiors als de 2020 que estaven xifrats en 30.060.000 €.

Segons ha explicat el conseller d’Economia i Hisenda, Bartomeu Escandell, els pressupostos venen marcats per la pandèmia que estam vivint, i per això dona prioritat “a les ajudes als més vulnerables i al sector productiu, així com les ajudes al lloguer per famílies i persones afectades per la crisi de la covid-19”.

Les previsions de futur, segons ha afegit el conseller d’Economia i Hisenda, “són incertes, després d’una temporada que ha set millor del que esperàvem al mes de maig, però que tot i això ha estat curta i irregular. Amb aquesta situació el Consell ha preparat uns pressupostos per afrontar un hivern que es preveu dur per algunes persones de la nostra illa i part del teixit empresarial perquè ningú quedi enrere”, ha destacat Bartomeu Escandell.

Ajudes per a les persones
130.000 € ajudes per a vals d’alimentació
150.000 € per ajudes al lloguer
100.000 € per ajudes als estudiants
Bonificació de les escoletes, Escola de Música i Dansa, instal·lacions i serveis esportius
Rebaixa de l’IBI a immobles urbans

Ajudes de reactivació econòmica
150.000 € per a ajudes a autònoms i empresaris
Bonificació de la taxa d’ocupació de via pública
Bonificació de taxes i impostos associats a obres de reforma i millora
Suspensió de la taxa del servei de l’escorxador

Segons ha afegit, els recursos es reorienten cap al manteniment de l’activitat i els ajuts a famílies i al sector productiu, i en total es destinaran 2.066.500 €, xifra que incrementa els recursos en 736.500 € respecte de l’any 2019, el que significa una pujada del 55 %.

D’altra banda, ha explicat que puja el capítol d’inversió i de transferències corrents, baixen els ingressos corrents provinents de la Comunitat Autònoma, baixa l’Impost de Béns Immobles Urbans (IBI), i es segueix amb endeutament bancari zero.

Criteris d’inversió
Es continua amb l’aposta per una illa sostenible, amb la recuperació d’espais naturals com s’Estany des Peix, la millora de la mobilitat sostenible i de la gestió de residus, segons ha afegit Escandell. També ha explicat que es continua amb la millora dels pobles, amb projectes com la segona fase de la millora del nucli des Pujols amb la reforma de l’avinguda Miramar, vials d’accés de l’escola a Sant Ferran i de la Residència de Majors i Circuit saludable i Parc de patinatge i usos esportius de Sant Francesc.

La conservació del patrimoni amb projectes com la rehabilitació de la casa de Can Ramon i el projecte de creació d’un nou Centre Cultural a l’actual escola de Sant Ferran, el foment de la participació ciutadana amb els pressupostos participatius del Consell d’Entitats són altres dels projectes que destaquen dins els comptes del 2021.

En darrer lloc, també destaca dins el pressupost l’aposta per la gent major, gent jove i infants amb la posada en marxa de la primera residència per a la gent major, la posada en marxa de l’escoleta de Sant Ferran, i la construcció del Parc de patinatge i usos esportius i el nou parc infantil de Sant Ferran.

Unitat de la llengua catalana
Amb l’objectiu de “visibilitzar una realitat com el no reconeixement de la unitat de la llengua catalana en algunes instàncies i administracions”, amb els vots a favor de l’equip de govern i en contra de l’oposició, el Ple ha aprovat una moció que “reconeix i declara la unitat de la llengua catalana, sense que aquest fet suposi menystenir altres denominacions existents”. En la proposta, defensada per la consellera de Política Lingüística, Raquel Guasch, també es “rebutja qualsevol mesura que imposi impediments on aquesta llengua és oficial de poder viure amb normalitat i amb garanties aquesta unitat lingüística"; i a més insta “el Govern de l’Estat a reconèixer públicament i oficial la unitat de la llengua catalana”. La consellera ha lamentat que les persones catalanoparlants “continuen patint la manca de coordinació política i administrativa i que veuen així els seus drets lingüístics vulnerats” i ha assenyalat que “és moment que des de les instàncies de les cinc comunitats que comparteixen aquest sistema lingüístic i des de l’Estat es facin polítiques reals de reconeixement d’aquesta unitat lingüística i es reconeguin per tant, els drets dels catalanoparlants”.

D’altra banda, el Ple ha tirat endavant una proposta transaccionada per l’equip de govern i presentada per l’oposició, que finalment l’ha rebutjat, per instar el Ministeri de Transició Ecològica a realitzar la validació de la monitoratge de la presència de SARS-Cov2 a les aigües residuals a Formentera. Aquest estudi, tal com destaca la proposta defensada pel conseller de Medi Ambient, Antonio J. Sanz, es podrà realitzar “a una zona remota amb un elevat índex de desconnexió de la xarxa de clavegueram”. “A Formentera, existeix un elevat índex de desconnexió de la xarxa de clavegueram entre els habitatges disseminats, així com amb els urbans; i els estudis que s’han fet, han treballat amb EDARs de zones urbanes o amb un alt índex de connexió”, ha assenyalat el conseller.

Proves PCR
El Ple, a més, ha aprovat una proposta modificada per l’equip de govern, i presentada per l’oposició, que sol·licita al Ministeri de Sanitat que obligui també als passatgers procedents de territori nacional a disposar de proves negatives de PCR recents per poder viatjar a les Illes Balears. La presidenta i consellera de Turisme, Alejandra Ferrer, ha dit que “hem afegit a la proposta que aquestes proves PCR puguin ser substituïdes per proves de similar eficàcia si són mes ràpides o econòmiques i que tenguin establert un preu màxim, sobretot en un moment com ara, abans de les vacances de Nadal, perquè les famílies es puguin veure, però ho facin amb seguretat i així puguem garantir la seguretat sanitària als residents de l’illa”.

D’altra banda, s’ha aprovat per unanimitat una proposta de Sa Unió relativa a la revisió i renovació de totes aquells senyals viaris deteriorats a les carreteres de l’illa, així com el canvi de nomenclatura de les carreteres que defineixen la xarxa viària.

Compareixença de Rafael Ramírez
El ple de novembre ha comptat amb la compareixença del conseller de Benestar Social, Gerència i Transparència, Rafael Ramírez, que ha presentat un balanç de la seva gestió. El conseller ha iniciat la seva intervenció plantejant “el repte" que significa per l’administració pública el treball en aquest temps de pandèmia i ha demanat “perdó per les decisions que haguessin pogut no estar a l’alçada de la situació”.

El conseller Ramírez ha destacat que la pandèmia “ha posat de manifest la necessitat de comptar amb sistemes públics de qualitat, que garanteixin els drets de ciutadania" i s’ha mostrat “orgullós del treball desenvolupat pels treballadors i treballadores de l’àrea de Benestar Social”. “S’han reorganitzat els serveis i modificat els canals per prestar-los” i “s’han adaptat a la realitat canviant que ens imposa la pandèmia”, ha recordat.

Després de fer un repàs dels serveis que atén Benestar Social, el conseller ha resumit els avanços fets a l’àrea de Transparència el darrer any i l’actualització de dades al portal de transparència i a la web del Consell, així com la coordinació amb el departament de Recursos Humans en la mesa de negociació col·lectiva.

Declaració institucional
Finalment ha obtingut el suport de tot el Ple la declaració institucional per al Dia de l’Eliminació de la Violència contra les Dones 2020, que ha defensat la consellera d’Igualtat, Vanessa Parellada. Amb aquesta declaració el Consell de Formentera ha reiterat “el seu compromís amb la lluita contra la violència que s’exerceix contra la dona, pel simple fet de ser-ho, i contra les seves filles i fills, i alerta sobre els riscos que posen en perill les polítiques d’igualtat”, ha explicat la consellera.

El Ple ha alertat sobre el perill de les polítiques d’aïllament i confinament que suposen un augment dels nivells de violència domèstica, sexual i de gènere, motiu pel qual requereixen una major protecció. Així mateix, s’ha reivindicat el determinant paper transformador que tenim els governs locals durant i després de la crisi de la covid-19 a l’hora de construir economies i societats més igualitàries, inclusives i sostenibles.

En aquest sentit, a la declaració s’ha demanat que la igualtat de gènere i els drets de les dones ha de continuar a l’agenda política com a factor essencial i que s’han de promoure accions globals consensuades que garanteixin la continuïtat de les polítiques dirigides a l’eliminació de la violència de gènere, entre d’altres accions.

Precisament, avui 25 de novembre a les 12.00 h s’ha fet un minut de silenci del Ple del Consell de Formentera amb motiu del Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra les Dones.

25 de novembre de 2020
Àrea de Comunicació
Consell de Formentera