• Català
  • Castellano
  • English

El Consell de Formentera visita l’escultura del ca eivissenc, ubicada al centre Gabrielet, amb els caçadors de l’illa

caeivissenc_web_bonaAmb motiu del final de la temporada de caça, el president del Consell de Formentera, Jaume Ferrer i la consellera de Benestar Social i Joventut, Dolores Fernández, varen visitar ahir l’obra escultòrica de l’artista Cèsar Ordás, juntament amb els representants dels 3 clubs de caça de l’illa (es Cap, Porto-salè i la Mola).

Aquesta peça artística, ubicada al centre Antoni Tur “Gabrielet”, ha estat adquirida pel Consell de Formentera a petició del col·lectiu de caçadors de l’illa. Valorada en 9.000 euros, representa la figura d’un ca eivissenc, esculpit en bronze, de mida real, i que incorpora una llegenda sobre una placa de 50x90, extreta de l’enciclopèdia d’Eivissa i Formentera.

El Consell Insular ha adquirit aquesta escultura amb l’objectiu de difondre i exposar l’art local. La seua adquisició s’incorporarà a la col·lecció artística del Consell, com una peça de clara temàtica arrelada al món de la caça tradicional de Formentera.

El senyor Cèsar Ordás, va néixer a Lleó l’any 1949 i viu a Formentera des de principis dels anys setanta. Escultor i pintor autodidacta, versa la seua producció majoritàriament en el món de la cultura popular i tradicional de Formentera que exemplifica a través de les seues pageses, barretines, cans o corbs marins que esculpeix en fusta de savina o bronze.
 
El fragment extret de l’enciclopèdia d’Eivissa i Formentera versa sobre els orígens del ca eivissenc:
“Sobre l’origen del ca eivissenc només es fan conjectures, a falta de proves concretes que demostrin que deriva dels cans portats pels fenicis des d’Egipte. Aquesta és la hipòtesi més acceptada per la majoria d’autors i experts. És, sens dubte, una de les races més antigues del món, que es manté ben conservada gràcies a la cria endògena, limitada per la insularitat. Possiblement els fenicis importaren cans de les races anomenades cans del faraó i, una vegada a l’illa, la selecció, tant natural com artificial, convertí aquells primers cans en el que avui es coneix com ca eivissenc. (...)”.