El Consell de Formentera, a través de l'àrea d'Hisenda i Economia, informa que invertirà els dos milions d'euros atorgats dels fons del Pla de sostenibilitat turística en destinacions de 2022 (PSTD) en actuacions de restauració de patrimoni, la creació d'un centre d'interpretació agrícola a la Mola, la instal·lació de plaques fotovoltaiques, la promoció del producte local i la potenciació del big data, segons ha explicat el conseller d'Hisenda, Bartomeu Escandell.

Escandell ha recordat que aquests fons es destinen a modernitzar i millorar les destinacions turístiques i estan dividits en quatre eixos:

-Eix 1: transició verda i ecològica, 600.000 €. Per crear un centre d'interpretació del món rural i una finca agrícola autosostenible a la finca de ca ses Ferreres, a la Mola, on també es rehabilitarà la casa de ca ses Ferreres. També es rehabilitarà la torre des Garroveret i s'arranjaran les seues rutes senderistes.

-Eix 2: eficiència energètica, 1.000.000 €. Per instal·lar plaques fotovoltaiques i punts de recàrrega en aparcaments públics.

-Eix 3: transició digital, 200.000 €. Per invertir en transició digital, actuacions de recollida d'informació per al big data turístic a través de l'Observatori de Dades per obtenir informació que ajudi a millorar la destinació i el màrqueting digital.

-Eix 4: competitivitat, 200.000 €. Per promocionar productes agroalimentaris locals de quilòmetre zero. D'aquesta manera, se seguirà donant suport i potenciant el sector primari, que genera economia circular.

Aquests plans s'emmarquen dins el programa estatal per a la modernització i millora de les destinacions turístiques. El programa ha set elaborat per la Secretaria d'Estat de Turisme amb la participació de les comunitats autònomes i els consells i ajuntaments. En aquest sentit, el Consell de Govern, a proposta de la Conselleria de Model Econòmic, Turisme i Treball, va aprovar ahir la concessió de subvencions directes per un valor de 36,3 milions d'euros als consells insulars de Menorca, Formentera i Mallorca i a diferents ajuntaments de les illes. Formentera rebrà dos milions d'euros.

23 de maig de 2023
Àrea de Comunicació
Consell de Formentera

La presidenta del Consell de Formentera, Ana Juan, la vicepresidenta primera, Alejandra Ferrer, el vicepresident tercer, Rafael Ramírez i el conseller d'Economia i Hisenda, Bartomeu Escandell, han presentat avui el pressupost del 2023 del Consell de Formentera que puja a 38.410.000 € i que s'incrementa un 13,52 % respecte al de 2022 que era de 33.835.500 €.

La presidenta ha subratllat que el Consell, en el darrer any de la legislatura, gestionarà l'any 2023 el pressupost "més elevat de la història de la institució". Ana Juan ha recordat que pel doble vessant d'ajuntament i consell, "som una institució merament prestadora de serveis i aquest pressupost està enfocat en aquest sentit: a poder seguir aplicant les polítiques socials que formen part de l'ADN dels partits de l'equip de govern". La presidenta ha destacat "l'increment del finançament per la Llei de consells, que arriba a 11,4 milions i que, a més, estam a l'espera que ens aprovin definitivament el projecte Senalló 4.0, de comerç, artesania i territori, que encara que no està reflectit al pressupost, i que compta amb una partida de Fons europeus d'1,2 milions".

Ana Juan ha recordat que el Consell té els comptes sanejats i que davant la crisi energètica i la inflació "estam preparats, si fos necessari, per posar tots els nostres mitjans per estar al costat de les persones, autònoms i petites empreses que més ho necessitin".

Per la seva part, Alejandra Ferrer, ha destacat que el pressupost més alt de la història de la institució és fruit de la feina conjunta dels dos partits que conformam l'equip de govern i que hem treballat en consens sempre en pro de la sostenibilitat de l'illa". Alejandra Ferrer s'ha referit a "la sostenibilitat pel que fa al territori, però també per a les persones, per trobar l'equilibri entre l'economia i també la qualitat de vida dels residents als quals des del Consell treballam per donar els millors serveis possibles".

El conseller d'Economia i Hisenda, Bartomeu Escandell, ha fet un repàs a l'evolució del pressupost de la institució des de 2008, i ha explicat que el de 2023 és el més alt per l'increment de transferències corrents provinents de la Llei de finançament de consells, l'increment de transferències de capital provinents dels Fons Europeus (Next Generation) i la millora de l'eficiència tributària del Consell. Escandell ha destacat que els comptes també contemplen la posada en marxa de nous serveis per al 2023 com la Residència de Majors i el projecte de Regulació de s'Estany des Peix. "Així mateix seguirem reforçant els ajuts al teixit associatiu de l'illa, ja que tot i la crisi que estam vivim en àmbit global, el Consell de Formentera es una institució sanejada i amb estabilitat econòmica. Seguim amb endeutament zero i reserves estratègiques de sis milions d'euros per fer front a les externalitats que puguin sorgir", ha declarat el conseller d'Economia.

Pel que fa al capítol d'inversions, hi ha destinats 5.600.000 € segons ha detallat Bartomeu Escandell. Entre les inversions per al 2023 destaca la partida de 380.000 € d'un total de 550.000 € per a la posada en marxa de l'edifici d'habitatge per menors i la partida de 360.000 € d'un total de 1.500.000 € per la dotació de sanejament as Ca Marí. Així mateix, s'ha reservat dotació per la millora del carrer Gregal de la Savina, de sa Roqueta i per la conversió en zona de vianants del carrer de Santa Maria de Sant Francesc.

Els pressupostos seguiran destinant recursos al producte local, així mateix hi ha una partida de 270.000 € per a la construcció del trull d'oli i de 350.000 € per al condicionament de la xarxa viària i la millora de la seguretat vial. Pel que fa a esports, hi ha una partida de 200.000 € destinada a la construcció de noves graderies al camp de futbol i a la creació de noves pistes de pàdel. Els dos projectes tendran un pressupost total aproximat d'1.500.000 €.

Pel que fa a Cultura i Patrimoni, s'han reservat 300.000 € d'un total de 600.000€ que costarà el projecte del Centre d'Interpretació de la Casa de la Roda a ses Salines. També es destinaran 50.000 € al projecte de l'Espai Cultural de Sant Ferran i 250.000 € per al condicionament de sa Capella de sa Tanca Vella i de Can Ramon.

També hi ha un projecte previst per crear noves plantes de reciclatge dotat amb 100.000 € i un altre projecte dotat amb 600.000 € per crear pèrgoles fotovoltaiques a aparcaments públics. Així mateix hi ha una partida de 100.000€ que es destinarà a projectes d'obtenció de Big Data Turística i 250.000 € per projectes d'infraestructura tecnològica. En darrer lloc cal destacar que es destinaran 325.000 € per destinar als Pressupostos Participatius del Consell d'Entitats.

15 de desembre de 2022
Àrea de Comunicació
Consell de Formentera

Avui la consellera d'Hisenda i Relacions Exteriors, Rosario Sánchez, i el conseller de Mobilitat i Habitatge, Josep Marí, han presentat els nous pressuposts de la comunitat a la presidenta del Consell de Formentera, Ana Juan, i als tres vicepresidents Alejandra Ferrer, Susana Labrador i Rafael Ramírez, així com al conseller d'Hisenda, Bartomeu Escandell. Durant el matí, també han mantengut una trobada amb representants d'agents socials i econòmics de l'illa de Formentera per presentar-los els comptes.

El Govern de les Illes Balears augmenta la despesa territorialitzada a Formentera per al 2023 fins a 25,4 milions d'euros, nou màxim històric. Augmenten les inversions directes i també es destinen més recursos que mai al finançament del Consell Insular de Formentera, amb 11,4 milions. Aquestes són algunes de les fites del Projecte de pressupostos generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per al 2023, presentat avui a Formentera i que actualment es troba en fase de tramitació parlamentària, segons ha explicat la consellera Rosario Sánchez.

Per la seua part, la presidenta Ana Juan ha destacat que aquests comptes tenen com a objectiu "reforçar la cohesió social, amb ajudes i mesures fiscals per fer front als efectes de la inflació i la crisi energètica derivada de la guerra a Ucraïna i per millorar la qualitat de vida de tots els residents". La presidenta també ha avançat que s'ha acceptat una esmena presentada pel diputat de Formentera, Antonio J. Sanz, per instal·lar un nou camp de boies per a amarratges ecològics a l'illa, amb un pressupost de 120.000 euros. "Hem de continuar amb polítiques de protecció del nostre mar amb l'objectiu d'arribar de manera progressiva a tot el litoral de l'illa", ha explicat.

Ajudes
Entre les ajudes han destacat en la presentació el nou complement econòmic, de fins a 600 euros, per a persones desocupades els mesos d'hivern, com els fixos discontinus, i l'impacte que té a Formentera, de més de 0,6 milions d'euros.

Així mateix, han detallat que el manteniment de la pujada en un 15 % de la renda social garantida beneficiarà prop de 54 persones a Formentera (34 famílies), i que 148 beneficiaris rebran aquests mesos de desembre i gener la doble paga extraordinària per a persones amb prestacions de dependència. D'altra banda, la consellera ha explicat que l'eliminació del copagament per als centres de dia i el servei d'ajuda a domicili, també cabdal per a persones en situació de dependència, ajudarà prop de 26 famílies a l'illa.

Pel que fa a la despesa territorialitzada, torna a créixer i se situa en 25,4 milions, quasi 10 milions més (+57 %) respecte dels pressuposts de 2022. Aquesta xifra recull els capítols de transferències corrents i de capital destinades al Consell de Formentera, que augmenten fins a superar els 14 milions d'euros, i les inversions —capítol 6— de les conselleries i de les empreses i els ens del sector públic autonòmic, les quals s'incrementen un 159 % respecte a 2022, fins a arribar a prop d'11 milions.

A aquesta xifra se sumen les inversions que seran finançades amb el Fons d'Impuls del Turisme Sostenible (ITS) mitjançant el Pla de 2023 —tal com es va acordar en el si de la Comissió a finals d'octubre— que tendran un impacte global de 2,4 milions d'euros a Formentera.

Entre d'altres, destaquen el projecte per la implantació de clavegueram i millora del nucli turístic des Ca Marí, dotat amb 1,2 milions d'euros, i un altre per garantir el subministrament d'aigua potable a l'illa, dotat amb 320.000 €.

Creix el finançament
El finançament del Consell de Formentera assoleix un nou màxim, amb una aportació del Govern d'11,4 milions: creix en 2,5 milions, i passa dels 8,9 milions d'enguany als 11,4 milions per al 2023, mitjançant el sistema de finançament dels consells.

D'aquesta manera, el Govern destina més del doble que el 2015 al finançament del Consell de Formentera, un increment de 6,6 milions (+137 %) respecte dels 4,8 milions d'aquell any.

HPO i base 061
Del conjunt de les inversions per al 2023, cal destacar la construcció d'una promoció de 17 habitatges públics dotacionals a Formentera, amb una inversió prevista de 2,6 milions per al 2023; i la construcció de la base del SAMU 061 que tendrà una inversió de 2,7 milions.

En l'àmbit educatiu, els pressupostos 2023 inclouen una partida de prop de 326.000 € per a l'ampliació de l'IES Marc Ferrer, així com l'inici de redacció de projecte de l'ampliació del CEIP El Pilar i del projecte d'accessibilitat del CEIP Mestre Lluís Andreu.

En matèria de treball, es destinaran 0,7 milions d'euros a polítiques actives d'ocupació per a diversos col·lectius de l'illa.

Respecte a les inversions de l'Institut Balear de l'Energia, s'inclou un projecte d'emmagatzematge per millorar l'estabilitat del sistema elèctric de l'illa, dotat amb un milió d'euros. En polítiques de transició energètica es preveuen així mateix actuacions per continuar amb la solarització i instal·lació d'energies renovables a espais públics (127.000 €); el foment de l'autoconsum en espais públics de la CAIB (250.000 €) i la creació de l'oficina de transició energètica (141.517 €).

Cicle de l'aigua i depuradora
En medi ambient, per al 2023 hi ha inversions importants en matèria del cicle de l'aigua, com les obres d'un nou dipòsit a la dessaladora (IDAM) de Formentera (885.035 €), i l'inici del projecte d'ampliació de la depuradora de Formentera, a finals de 2023, que suposarà una inversió total de 4,6 milions d'euros.

En agricultura, pesca i alimentació, destaca la inversió prevista a la bassa de Formentera, de 200.000 €, que permetrà millorar la qualitat de l'aigua a través d'aigua regenerada i l'eficiència del bombeig fins a les parcel·les. Així mateix, un altre fet rellevant per al 2023 és la nova política agrària comuna (PAC), amb la qual augmenta en un 103 % el pagament bàsic per hectàrea a Eivissa i Formentera.

Cal destacar també la inversió prevista de l'IBETEC (entitat pública de Telecomunicacions i Innovació de les Illes Balears) per a la canalització de fibra òptica a Formentera, dotada amb 716.667 €; i el subministrament i instal·lació d'estacions TETRA (sistema de comunicació dels serveis d'emergències), amb una partida de 188.376 €.

D'altra banda, es destinaran prop de 80.000 € del IV Pla de fosses a la segona fase del pla d'exhumacions del cementeri nou de Sant Francesc i a l'estudi històric de fosses del cementeri vell de Sant Francesc, la Mola i es Pujols.

Els pressupostos inclouen també prop de 15.000 euros per transferir al Consell de Formentera, per finançar ajuts de desplaçament a estudiants universitaris; 75.000 € per a la Fundació Museu i Centre Cultural Formentera; 28.000 € per al Museu Etnològic i 10.000 € per al programa «Viu la cultura».

2 de desembre de 2022
Àrea de Comunicació
Consell de Formentera

La presidenta del Consell de Formentera, Ana Juan; el conseller d'Economia i Hisenda, Bartomeu Escandell, i el president del Consell Econòmic i Social (CES), Rafel Ballester Salvà, han presentat avui la Memòria del CES sobre l'economia, el treball i la societat de les Illes Balears 2021. Després de la trobada, han fet una presentació davant els mitjans de comunicació amb el secretari general del CES, Josep Valero González, i la cap d'estudis del CES, Anna Grau.

La presidenta del Consell de Formentera ha destacat "la feina imprescindible del CES que ajuda a tenir una idea més exacta de la situació social, econòmica i mediambiental de Formentera, una feina que, coordinada amb l'Observatori de Dades de Formentera, ens ha d'ajudar a prendre les decisions de futur que necessita la nostra illa".

En aquest sentit, el conseller d'Economia i Hisenda ha agrait als representants del CES que cada vegada les dades siguin més separades i es presentin en relació a Formentera i no a les Pitiüses. "En aquest sentit, encara queda feina per fer, però valoram la millora" ha declarat Bartomeu Escandell que també ha volgut destacar "la importància que també té l'Observatori de Dades de Formentera per subministrar tota la informació que li demanen sobre la nostra illa".

Després de la caiguda del PIB més intensa de totes les comunitats autònomes (-20,6 %), l'any 2021 l'economia balear ha crescut a un ritme molt intens (+10,4 % de PIB) –el més alt de totes les comunitats autònomes–, molt per sobre que Espanya (+5,4 %) i la zona euro (5,1 %).

En el cas de les Pitiüses, entre els anys 2017 i 2019 el PIB va anar augmentant a més bon ritme que la resta d'illes, però l'any 2020 va experimentar una caiguda de més d'una quarta part del seu PIB (-25,4 %). La dependència del sector turístic, i més concretament del turisme estranger, va posar de relleu la seva vulnerabilitat a les fluctuacions del turisme, tot i que l'any 2021, va mostrar una gran capacitat d'adaptació i el seu PIB va augmentar a major ritme que la resta d'illes (+11,8 %). Les previsions per a l'any 2022 són que les Pitiüses continuïn liderant el creixement autonòmic, amb un +15,6 % del PIB.

No obstant això, si es comparen les dades amb les del 2019, l'any passat no es varen arribar a recuperar les xifres d'abans de la pandèmia. Així, la taxa de variació del VAB entre el 2019 i el 2021 encara està en negatiu a totes les illes: -12,4 % en el conjunt de les Balears, -11,9 % a Mallorca, -11,1 % a Menorca i -16,6 % a les Pitiüses.

Les Pitiüses tenen el major pes del sector dels serveis de mercat sobre el total del VAB regional (71,4 %), lleugerament per sobre de la mitjana autonòmica (71 %). Malgrat que les activitats que s'engloben en el sector de serveis són molt heterogènies, el predomini de les que estan relacionades amb el turisme és pràcticament absolut.

L'any 2021, amb 8,7 milions de turistes, quasi es varen triplicar les xifres de 2020, però la xifra és la meitat que l'any 2019. El 22 % dels turistes que varen visitar les Illes Balears ho va fer amb destinació a les Pitiüses (1,91 milions). Dos terceres parts dels turistes amb destinació a les Pitiüses són estrangers, i una tercera part són espanyols, mentre que el 94 % visiten les Pitiüses a la temporada mitjana-alta.

Les estades mitjanes dels turistes són de 6,6 dies, per sota de la mitjana balear de 7,2 dies. Ara bé, la despesa diària és superior (146 € a les Pitiüses i 141 € a Balears). Així, de mitjana, cada turista va fer una depesa de 963,6 € l'any 2021 a les Pitiüses.

Medi ambient
Pel que fa al medi ambient, i més concretament a l'índex de sequera hidrològica –que fa referència a la disminució de la disponibilitat d'aigua potable (superficial i subterrània) en un sistema de gestió determinat i durant un període de temps indeterminat que pot impedir satisfer les demandes d'aigua del sistema d'explotació–, Formentera va estar en situació de prealerta els mesos de març, i de maig a juliol de 2021, això és, un total de quatre mesos.

L'any 2021, Formentera va comptar amb cinc barques d'ABAQUA de vigilància de la posidònia. Es varen comprovar 66.518 embarcacions (la dada més alta de totes les illes) i se'n varen moure 824, un 1,2 %.

L'any 2020 no es va dur a terme la neteja del litoral, a causa de la covid-19, per una banda, i a un recurs sobre el servei, per l'altra. El 2021 varen treballar un total de vint-i-dos embarcacions a Balears, una a Formentera. L'any 2021 es varen recollir 2.551,28 kg de brossa del litoral, un 30 % més que l'any 2021.

Formentera té set zones de bany. L'any 2021, el 100 % han set qualificades d'excel·lents, la millor dada de totes les illes de l'arxipèlag balear.

Sobre el mercat de treball a Formentera, l'any 2021 han augmentat un 9,8 % els treballadors afiliats, per sobre del 2,4 % de Balears. Pel que fa a l'índex d'estacionalitat –que compara els treballadors afiliats al juliol i al desembre– és del 144,1 %, per sobre del 26,1 % de les Illes. Això és, al juliol hi ha 2,4 treballadors més afiliats que al desembre, la qual cosa posa de relleu l'alta estacionalitat de l'illa. El 87,9 % dels nous contractes registrats l'any 2021 varen ser en el sector serveis (82,8 % Illes Balears), el 10 % en el sector de la construcció (12,7 % Illes Balears), 1,2 % en la indústria (3,4 % Illes Balears) i 0,9 % en el sector primari (1,1 % Illes Balears). Després de l'atípic any 2020, en què es varen reduir a la meitat els accidents en jornada laboral amb baixa, l'any 2021 varen augmentar quasi en un 44 %, però els nivells estan superant els de 2019.

Població
L'any 2021 només quatre comunitats autònomes varen guanyar població, entre les quals hi ha les Illes Balears, amb 1.465 persones més. Així mateix, es va tancar l'any amb un total d'1.173.008 residents. Un dels trets característics de la població de les Balears és el percentatge nascut fora de la comunitat autònoma, un 46 % (24,4 % de població estrangera, la taxa més alta d'Espanya, i un 21,6 % nascut en una altra comunitat autònoma). A Formentera, la població nascuda fora de la comunitat autònoma arriba al 64 %, la xifra més alta de l'arxipèlag balear (30,8 % nascuda en una altra comunitat autònoma i 33,2 % a l'estranger).

Per primer cop a les Balears, els majors de 65 anys (16 %) superen els menors de 16 anys (15,6 %). En el cas de Formentera, no obstant això, els menors de 16 anys (13,1 %) encara superen els majors de 65 anys (12,7 %). L'edat mitjana de la població de Formentera és de 41,3 anys. La pensió mitjana l'any 2021 va ser de 803 €, molt per sota dels 967 € de mitjana a les Balears.

El valor mitjà cadastral dels béns immobles residencials és el més alt (107.711,1 €, un 27 % per sobre de la mitjana balear), i ha augmentat un 402 % respecte del 2011. Els projectes visats a les Pitiüses han augmentat un 60 % comparat amb el 2020, l'augment més elevat de totes les illes.

24 de novembre de 2022
Àrea de Comunicació
Consell de Formentera