Dijous, 24 de Novembre de 2022 13:47
La presidenta del Consell de Formentera, Ana Juan; el conseller d'Economia i Hisenda, Bartomeu Escandell, i el president del Consell Econòmic i Social (CES), Rafel Ballester Salvà, han presentat avui la Memòria del CES sobre l'economia, el treball i la societat de les Illes Balears 2021. Després de la trobada, han fet una presentació davant els mitjans de comunicació amb el secretari general del CES, Josep Valero González, i la cap d'estudis del CES, Anna Grau.
La presidenta del Consell de Formentera ha destacat "la feina imprescindible del CES que ajuda a tenir una idea més exacta de la situació social, econòmica i mediambiental de Formentera, una feina que, coordinada amb l'Observatori de Dades de Formentera, ens ha d'ajudar a prendre les decisions de futur que necessita la nostra illa".
En aquest sentit, el conseller d'Economia i Hisenda ha agrait als representants del CES que cada vegada les dades siguin més separades i es presentin en relació a Formentera i no a les Pitiüses. "En aquest sentit, encara queda feina per fer, però valoram la millora" ha declarat Bartomeu Escandell que també ha volgut destacar "la importància que també té l'Observatori de Dades de Formentera per subministrar tota la informació que li demanen sobre la nostra illa".
Després de la caiguda del PIB més intensa de totes les comunitats autònomes (-20,6 %), l'any 2021 l'economia balear ha crescut a un ritme molt intens (+10,4 % de PIB) –el més alt de totes les comunitats autònomes–, molt per sobre que Espanya (+5,4 %) i la zona euro (5,1 %).
En el cas de les Pitiüses, entre els anys 2017 i 2019 el PIB va anar augmentant a més bon ritme que la resta d'illes, però l'any 2020 va experimentar una caiguda de més d'una quarta part del seu PIB (-25,4 %). La dependència del sector turístic, i més concretament del turisme estranger, va posar de relleu la seva vulnerabilitat a les fluctuacions del turisme, tot i que l'any 2021, va mostrar una gran capacitat d'adaptació i el seu PIB va augmentar a major ritme que la resta d'illes (+11,8 %). Les previsions per a l'any 2022 són que les Pitiüses continuïn liderant el creixement autonòmic, amb un +15,6 % del PIB.
No obstant això, si es comparen les dades amb les del 2019, l'any passat no es varen arribar a recuperar les xifres d'abans de la pandèmia. Així, la taxa de variació del VAB entre el 2019 i el 2021 encara està en negatiu a totes les illes: -12,4 % en el conjunt de les Balears, -11,9 % a Mallorca, -11,1 % a Menorca i -16,6 % a les Pitiüses.
Les Pitiüses tenen el major pes del sector dels serveis de mercat sobre el total del VAB regional (71,4 %), lleugerament per sobre de la mitjana autonòmica (71 %). Malgrat que les activitats que s'engloben en el sector de serveis són molt heterogènies, el predomini de les que estan relacionades amb el turisme és pràcticament absolut.
L'any 2021, amb 8,7 milions de turistes, quasi es varen triplicar les xifres de 2020, però la xifra és la meitat que l'any 2019. El 22 % dels turistes que varen visitar les Illes Balears ho va fer amb destinació a les Pitiüses (1,91 milions). Dos terceres parts dels turistes amb destinació a les Pitiüses són estrangers, i una tercera part són espanyols, mentre que el 94 % visiten les Pitiüses a la temporada mitjana-alta.
Les estades mitjanes dels turistes són de 6,6 dies, per sota de la mitjana balear de 7,2 dies. Ara bé, la despesa diària és superior (146 € a les Pitiüses i 141 € a Balears). Així, de mitjana, cada turista va fer una depesa de 963,6 € l'any 2021 a les Pitiüses.
Medi ambient
Pel que fa al medi ambient, i més concretament a l'índex de sequera hidrològica –que fa referència a la disminució de la disponibilitat d'aigua potable (superficial i subterrània) en un sistema de gestió determinat i durant un període de temps indeterminat que pot impedir satisfer les demandes d'aigua del sistema d'explotació–, Formentera va estar en situació de prealerta els mesos de març, i de maig a juliol de 2021, això és, un total de quatre mesos.
L'any 2021, Formentera va comptar amb cinc barques d'ABAQUA de vigilància de la posidònia. Es varen comprovar 66.518 embarcacions (la dada més alta de totes les illes) i se'n varen moure 824, un 1,2 %.
L'any 2020 no es va dur a terme la neteja del litoral, a causa de la covid-19, per una banda, i a un recurs sobre el servei, per l'altra. El 2021 varen treballar un total de vint-i-dos embarcacions a Balears, una a Formentera. L'any 2021 es varen recollir 2.551,28 kg de brossa del litoral, un 30 % més que l'any 2021.
Formentera té set zones de bany. L'any 2021, el 100 % han set qualificades d'excel·lents, la millor dada de totes les illes de l'arxipèlag balear.
Sobre el mercat de treball a Formentera, l'any 2021 han augmentat un 9,8 % els treballadors afiliats, per sobre del 2,4 % de Balears. Pel que fa a l'índex d'estacionalitat –que compara els treballadors afiliats al juliol i al desembre– és del 144,1 %, per sobre del 26,1 % de les Illes. Això és, al juliol hi ha 2,4 treballadors més afiliats que al desembre, la qual cosa posa de relleu l'alta estacionalitat de l'illa. El 87,9 % dels nous contractes registrats l'any 2021 varen ser en el sector serveis (82,8 % Illes Balears), el 10 % en el sector de la construcció (12,7 % Illes Balears), 1,2 % en la indústria (3,4 % Illes Balears) i 0,9 % en el sector primari (1,1 % Illes Balears). Després de l'atípic any 2020, en què es varen reduir a la meitat els accidents en jornada laboral amb baixa, l'any 2021 varen augmentar quasi en un 44 %, però els nivells estan superant els de 2019.
Població
L'any 2021 només quatre comunitats autònomes varen guanyar població, entre les quals hi ha les Illes Balears, amb 1.465 persones més. Així mateix, es va tancar l'any amb un total d'1.173.008 residents. Un dels trets característics de la població de les Balears és el percentatge nascut fora de la comunitat autònoma, un 46 % (24,4 % de població estrangera, la taxa més alta d'Espanya, i un 21,6 % nascut en una altra comunitat autònoma). A Formentera, la població nascuda fora de la comunitat autònoma arriba al 64 %, la xifra més alta de l'arxipèlag balear (30,8 % nascuda en una altra comunitat autònoma i 33,2 % a l'estranger).
Per primer cop a les Balears, els majors de 65 anys (16 %) superen els menors de 16 anys (15,6 %). En el cas de Formentera, no obstant això, els menors de 16 anys (13,1 %) encara superen els majors de 65 anys (12,7 %). L'edat mitjana de la població de Formentera és de 41,3 anys. La pensió mitjana l'any 2021 va ser de 803 €, molt per sota dels 967 € de mitjana a les Balears.
El valor mitjà cadastral dels béns immobles residencials és el més alt (107.711,1 €, un 27 % per sobre de la mitjana balear), i ha augmentat un 402 % respecte del 2011. Els projectes visats a les Pitiüses han augmentat un 60 % comparat amb el 2020, l'augment més elevat de totes les illes.
24 de novembre de 2022
Àrea de Comunicació
Consell de Formentera
La presidenta del Consell de Formentera, Ana Juan, la vicepresidenta primera, Alejandra Ferrer, el vicepresident tercer, Rafael Ramírez i el conseller d'Economia i Hisenda, Bartomeu Escandell, han presentat avui el pressupost del 2023 del Consell de Formentera que puja a 38.410.000 € i que s'incrementa un 13,52 % respecte al de 2022 que era de 33.835.500 €.
Avui la consellera d'Hisenda i Relacions Exteriors, Rosario Sánchez, i el conseller de Mobilitat i Habitatge, Josep Marí, han presentat els nous pressuposts de la comunitat a la presidenta del Consell de Formentera, Ana Juan, i als tres vicepresidents Alejandra Ferrer, Susana Labrador i Rafael Ramírez, així com al conseller d'Hisenda, Bartomeu Escandell. Durant el matí, també han mantengut una trobada amb representants d'agents socials i econòmics de l'illa de Formentera per presentar-los els comptes.
