• Català
  • Castellano
  • English
Àrees Serveis Generals Presidència

Ana Juan es reuneix amb els representants de l'associació de concessionaris de platges

foto 2022 kiosquersLa presidenta del Consell de Formentera, Ana Juan, s'ha reunit avui amb els representants dels concessionaris de platges de l'illa per explicar en primera persona en quin punt està el procés d'adjudicació de les concessions de platges per a aquesta temporada, tal com ja ha informat el Consell públicament els darrers dies. Cal recordar que el procés és un concurs públic d'adjudicació que encara està obert.

La presidenta també els ha informat de la decisió de la comissió de govern de demanar a la mesa de contractació que revisi els informes de viabilitat econòmica de cadascuna de les ofertes i també que demani una acta de titularitat real a les empreses presentades al concurs públic.

14 d'abril de 2021
Àrea de Comunicació
Consell de Formentera

Procés d'adjudicació d'explotació de serveis de temporada de platges

El Consell de Formentera recorda que el procés d'adjudicació de la licitació per a la cessió de l'explotació dels serveis de temporada a les platges de Formentera està obert. Ara es requerirà a les persones i empreses licitadores la documentació prèvia a l'adjudicació de la contractació, per revisar que efectivament es compleixen tots els requisits. Després, la proposta s'haurà d'aprovar per Comissió de Govern, hi haurà un procés de deu dies per presentar al·legacions, i el Consell de Formentera tendrà quinze dies per fer l'adjudicació definitiva.

Des de la institució insular es vol destacar que el procediment s'està fent en tot moment respectant la legalitat i la lliure concurrència.

11 d'abril de 2022
Àrea de Comunicació
Consell de Formentera

Pràctiques de bombers a Formentera

foto 2022 practiques bombersEl Consell de Formentera, a través de l’àrea d’Interior, informa que dos estudiants del cicle formatiu d’emergències i protecció civil, que s’imparteix al CIFP Francesc de Borja Moll de Palma, estan realitzant pràctiques amb els Bombers de Formentera. Els estudiants han de fer 400 hores de pràctiques, en les quals aprenen a fer les intervencions bàsiques dels bombers així com la feina de prevenció i manteniment.

11 d'abril de 2022
Área de Comunicació
Consell de Formentera

Comencen les tasques d'exhumació del cementeri de Sant Francesc per buscar les restes de les víctimes mortals del penal de Formentera

foto 2022 exhumacio AEl Govern ha iniciat aquest dimecres les tasques d'exhumació del cementeri de Sant Francesc per localitzar les restes de les víctimes mortals del penal de Formentera, es Campament a la Savina.

D'acord amb la documentació de l'època i l'estudi realitzat per l'historiador eivissenc Antoni Ferrer Abárzuza com a part del Segon Pla de Fosses del Govern balear, cinquanta-vuit persones —la majoria extremenyes i murcianes, però també madrilenyes, catalanes, canàries, valencianes i balears— haurien mort en la colònia de la Savina entre 1940 i 1942, a causa del desproveïment d'aliments i de l'absència de condicions higienicosanitàries del campament.

A la inauguració de les tasques d'exhumació han assistit la presidenta del Consell de Formentera, Ana Juan; la vicepresidenta del Consell, Alejandra Ferrer; el secretari de Sectors Productius i Memòria Democràtica del Govern, Jesús Jurado; el conseller de Benestar Social, Rafael Ramírez; la consellera de Patrimoni, Raquel Guasch; el director general de Memòria Democràtica, Marc Andreu Herrera; i el president i el vicepresident del Fòrum per la Memòria d'Eivissa i Formentera, tots dos membres de la Comissió de Fosses i Desapareguts, Lluís Ruiz i Artur Parrón

"Retornar la dignitat"

La presidenta del Consell de Formentera, Ana Juan, ha desitjat que "les tasques que han començat aquesta setmana poden trobar les restes, certificar el que ens diuen els estudis històrics realitzats i, sobretot, retornar la dignitat a les cinquanta-vuit persones que varen morir a la colònia penitenciària de la Savina i als seus familiars". La presidenta ha agraït la tasca conjunta de les administracions i del Fòrum per la Memòria d'Eivissa i Formentera.

"Els objectius són trobar-les, identificar-les i retornar-les a les seves famílies, recuperar la seva memòria, obrint les fosses per tancar les ferides. Un deute democràtic que tenim pendent, i amb el qual estem totalment compromesos", ha dit el secretari autonòmic Jesús Jurado.

Segons l'estudi esmentat, i atesos els testimoniatges i la documentació recaptada per les associacions memorialistes, es creu que les restes podrien estar enterrades en el veí cementiri nou de Sant Francesc, situat a tot just 3 km de la colònia militar franquista.

Amb l'objectiu de confirmar si els presos morts durant la seua estada al penal van ser enterrats en el cementiri de Sant Francesc, i si les seues restes mortals continuen encara on van ser inhumats, la Societat de Ciències Aranzadi comença aquest dimarts les tasques d'exhumació del cementiri, una intervenció que s'emmarca dins del Tercer Pla de Fosses de la Guerra Civil i el Franquisme 2021-2022 que impulsa el Govern de les Illes Balears.

L'esplanada de terra enfront de la porta principal del cementeri de Sant Francesc, concretament l'espai comprès entre les files 1 i 6 del costat dret, serà el punt d'entrada d'aquesta primera intervenció, que es realitzarà sota tombes antigues d'entre els anys seixanta i vuitanta —actualment en desús—, i que coincideix amb l'espai assenyalat com a possible lloc d'enterrament de les víctimes del penal, tant pels testimoniatges reunits en la recerca, com per l'enterrador del cementeri.

A més, també s'actuarà en la zona assenyalada com a possible lloc d'enterrament per la recerca del Fòrum per la Memòria d'Eivissa i Formentera, i inclosa en el Mapa de Fosses del Govern de les Illes Balears, situada una mica més a l'oest, enfront del bloc dels columbaris.

El Govern, en col·laboració amb el Fòrum per la Memòria d'Eivissa i Formentera i altres associacions memorialistes; amb investigadors i especialistes, entre ells la Societat de Ciències Aranzadi, i també amb la Junta d'Extremadura, ja ha començat a treballar en la recerca de l'ADN dels familiars que puguin ajudar a posar nom a les víctimes del franquisme mortes en el campament de la Savina i enterrades en el cementeri nou de Sant Francesc.

Aquesta és la segona vegada que el Govern balear participa en una exhumació a Formentera. La primera vegada va ser el 2017, quan el Fòrum per la Memòria d'Eivissa i Formentera va promoure l'exhumació del cementeri parroquial de Sant Ferran, que va realitzar la Societat de Ciències Aranzadi amb la subvenció del Govern balear i la col·laboració del Consell Insular de Formentera.

30 de març de 2022
Àrea de Comunicació
Consell de Formentera

Lliurament del certificat de víctimes del franquisme als familiars de divuit persones originàries de Formentera que varen morir assassinades a les Illes Balears

foto 2022 memoria dem ALa presidenta del Consell de Formentera, Ana Juan, i el secretari autonòmic de Sectors Productius i Memòria Democràtica del Govern de les Illes Balears, Jesús Jurado, han presidit aquest dimarts el primer lliurament de certificats de víctimes del franquisme celebrat a Formentera, un acte d'homenatge i reconeixement institucional a les víctimes de la repressió franquista assassinades a les Illes Balears, així com als seus familiars.

En aquesta ocasió, diferents autoritats, acompanyades per representants del moviment memorialista, han fet lliurament del certificat als familiars de divuit persones. Es tracta d'Antoni Mayans Mayans, "Pere"; Antoni Planells Tur; Antoni Tur Marí; Francesc Verdera Castelló, "Xico Mateu"; Jaume Escandell Costa; Jaume Ferrer Ferrer, "d'en Morna"; Jaume Serra Juan "Mariano d'en Corda"; Joan Tur Mayans; Josep Escandell Mayans, "Bosc"; Josep Ribas Marí, "de Baix"; Josep Riera "Blaiet"; Josep Suñer; Josep Tur Planells, "d'en Pep de na Damiana"; Marià Torres Torres, "Coves"; Mariano Castelló Castelló, "de s'hereu"; Vicent Cardona Colomar, "Fumeral"; Vicent Guasch; i Vicent Ribas Marí, "de Baix".

La presidenta Ana Juan ha recordat que des del Consell de Formentera es va sol·licitar al Govern fer aquesta entrega en un acte íntim a les famílies que no s'havien pogut desplaçar a Palma el passat mes d'octubre per recollir aquest certificat. Ana Juan va subratllar que "amb actes com aquest estam tancant ferides, però encara ens queda camí per recórrer, per això no hem d'aturar i hem de continuar amb aquesta feina. La societat té un deute amb aquestes persones i les seves famílies". La presidenta del Consell, a més, ha agraït "la gran tasca de les associacions i investigadors perquè aquests actes, com el d'avui i el de demà, siguin possibles" i ha recordat que "les polítiques de memòria democràtica són prioritàries en els governs progressistes".

L'acte ha estat conduït pel director general de Memòria Democràtica del Govern, Marc Andreu Herrera, i ha comptat amb la participació, entre altres, de la consellera de Patrimoni, Raquel Guasch, i del vicepresident del Fòrum per la Memòria d'Eivissa i Formentera i membre de la Comissió de Fosses i Desapareguts, Artur Parrón. Ximo Estal, professor de flauta travessera i cap d'estudis adjunt del Conservatori de Música i Dansa d'Eivissa i Formentera, ha interpretat la peça musical 'Trobarem a faltar el teu somriure' durant la cerimònia.

"Actes com aquest tenen com a objectiu primordial mantenir viva la memòria i reivindicar els valors democràtics de totes les persones de Formentera que, des del cop d'estat del '36 fins a l'entrada a la transició, varen lluitar i oposar-se al franquisme. Persones que varen jugar-se la vida, i en ocasions la varen perdre, per defensar la legalitat democràtica republicana, per organitzar la resistència al règim, per lluitar pel retorn de les llibertats", ha dit el secretari autonòmic Jesús Jurado.

El certificat que s'ha lliurat és un document oficial signat per les màximes autoritats del Govern de les Illes Balears —la presidenta, Francina Armengol, i el vicepresident, Juan Pedro Yllanes— que la Secretaria Autonòmica de Sectors Productius i Memòria Democràtica lliura a les famílies de totes aquelles persones, víctimes de la repressió franquista, que així ho sol·licitin, amb l'objectiu de reconèixer a les víctimes del franquisme com a víctimes de violacions de drets humans i que posa damunt de la taula les greus injustícies sofertes pels seus familiars.

El primer certificat de víctima del franquisme del Govern balear es va lliurar al gener de l'any passat a la família de l'activista sindical i política Juana Baño, les restes de la qual varen ser identificats el 2018 per l'equip d'investigadors de la Societat de Ciències Aranzadi en l'exhumació de la fossa de Calvià (Mallorca).

Des de llavors, el Govern ha fet lliurament d'un total de cent cinquanta certificats als quals se sumen els divuit lliurats en l'acte d'aquest dimarts a Formentera.

30 de març de 2022
Àrea de Comunicació
Consell de Formentera

Més articles...

Pàgina 15 de 121

15

Gabinet de Premsa

971 32 10 87 - Ext: 3181
premsa@conselldeformentera.cat

webturisme baix1

Ràdio Illa

Esport és més

rss_formentera_1