La presidenta del Consell, Alejandra Ferrer, i la consellera de Patrimoni, Raquel Guasch, han set presents avui a la instal·lació d’una placa a la plaça de la Constitució de Sant Francesc que recorda que aquest indret va ser ara fa noranta anys anomenat plaça de la República. La II República espanyola es va proclamar el 14 d’abril de 1931, i el 31 de maig d’aquell any el Ple de l’Ajuntament de Formentera va acordar el canvi de nom de la plaça.

Ara, gràcies a la feina que s’ha començat a desenvolupar a l’Arxiu i a l’àrea de Patrimoni s’ha trobat el document del Llibre d’Actes de 1931 en què figura l’aprovació per part del Ple de l’Ajuntament de Formentera del canvi de nom.

La presidenta Alejandra Ferrer ha destacat que aquest document de la II República a Formentera, dona llum sobre una part important del nostre passat i s’ha trobat gràcies a la feina de l’organització i gestió de l’Arxiu. “Aquesta és una trobada curiosa i interessant, d’una etapa de gran transcendència i de reivindicació dels valors democràtics i socials i en particular a la nostra illa on es varen produir millores en l’educació, es va avançar cap a una societat més igualitària i es va defensar un govern no supeditat a les decisions d’Eivissa. Una època de gran activitat sindical i associativa a la nostra illa. Desitgem que la feina a l’arxiu ens segueixin revelant més secrets de la nostra història. És molt important seguir treballant en la recuperació de la memòria històrica”.

D’altra banda, Raquel Guasch ha assenyalat que amb aquest acte “es pretén reivindicar els valors que impregnaren la II República: la llibertat, la justícia, la igualtat, l’educació i el laïcisme, els vertaders puntals de la democràcia”. A la vegada, la consellera ha volgut puntualitzar que “la memòria històrica també ha de reivindicar un moment històric que veié truncades les seues aspiracions de modernitat per un cop d’estat, una guerra i la posterior dictadura franquista”. A més a més, Guasch ha valorat “la recent posada en marxa de les tasques d’ordenació de l’Arxiu que han conduït a buscar i trobar aquest document del qual avui podem llegir-ne un fragment”.

Canvis de nom
La proposta d’aquest canvi de nom va ser del primer tinent d’alcalde Pedro Juan Ferrer, un mariner del partit Aliança Republicana, d’un ajuntament republicà que es va constituir el 19 d’abril de 1931 i l’alcalde era Joan Colomar Escandell. Pedro Juan va ser qualificat com un dels “autèntics anarquistes” pel professor Vicent Serra Ferrer, Vicent Blai. Juan s’havia format de manera autodidacta als sistemes de pensament i la praxi àcrata de l’organització social.

Segons la documentació aportada per l’àrea de Patrimoni, l’actual plaça de la Constitució va rebre el seu nom a 1812, per Reial decret del 14 d’agost de 1812 que establia que “la plaça principal de tots els pobles d’Espanya sigui denominada d’ara endavant Plaça de la Constitució”. Així va ser, i es recull en diferents documents, fins al 19 de maig de 1931 que es va canviar per la plaça de la República, fins al 1939, final de la Guerra Civil. Després, no hi ha referències durant el franquisme del canvi de nom, però s’han trobat documents que anomenen la plaça, com “de la Iglesia”. Va ser l’any 1981, al ple de l’Ajuntament, a proposta del PSOE, que es va aprovar “la instal·lació d’una placa indicativa a la plaça de Sant Francesc amb el nom de Plaça de sa Constitució, el qual li correspon des de fa moltíssims anys”.

4 de juny de 2021
Àrea de Comunicació
Consell de Formentera

El Consell de Formentera, a través de les àrees de Cultura i Patrimoni, informa que a partir del pròxim dimarts 1 de juny s’amplia l’horari d’obertura del Far de la Mola, el molí Vell de la Mola, la torre des Pí des Català i de la Col·lecció Etnogràfica de Formentera.

Respecte al Far de la Mola, l’horari serà el de temporada alta, de dimarts a diumenge de 10 a 14 h i les tardes de dimecres i diumenge, coincidint amb la celebració del Mercat de la Mola, també obrirà de 17 a 21 h. Els dilluns romandrà tancat. L’entrada general té un preu de 4,5 euros, la bonificada és de 2,5 euros. Per als residents de Formentera és gratuïta, entre d’altres exempcions.

Molí Vell, torre des Pí des Català i Col·lecció Etnogràfica
Sobre els horaris i les visites a la resta de béns patrimonials, l’àrea de Patrimoni ha creat un nou compte de correu electrònic coneixpatrimoni@conselldeformentera.cat perquè es puguin reservar visites o fer consultes sobre l’accessibilitat als elements patrimonials.

L’entrada és gratuïta i l’horari a partir de l’1 de juny i fins al 30 de setembre serà al molí Vell de la Mola, de dimecres a diumenge, de 17 a 20 h; a la torre des Pí des Català, els dissabtes de 9 a 11 hores; i a la Col·lecció Etnogràfica de Formentera, de dimarts a dissabte de 10 a 13.30 h.

26 de maig de 2021
Àrea de Comunicació
Consell de Formentera

El Consell de Formentera, a través de l’àrea de Patrimoni, informa que s’ha obert la convocatòria de la beca d’investigació del Consell d’enguany dotada amb 8.500 euros.

Les bases d’aquesta beca ja estan publicades al BOIB i es poden presentar els projectes a la convocatòria fins al 25 de juny. L’objectiu d’aquesta beca és l’impuls de la investigació científica a l’àmbit de Formentera en àrees temàtiques d’arts, humanitats i ciències socials.

La consellera de Patrimoni, Raquel Guasch, ha destacat que “després d’onze anys i l’impuls donat l’any passat amb l’increment de la dotació econòmica a 8.500 euros i la qualitat dels treballs presentats, podem dir que es tracta d’una beca consolidada, a més d’una oportunitat idònia per continuar aprofundint en el coneixement de la nostra illa”.

Una vegada finalitzat el termini de presentació, una comissió avaluadora formada per diferents membres valorarà els projectes presentats d’acord amb l’interès científic, la coherència i la metodologia, i els currículums dels investigadors. El treball d’investigació objecte de la beca concedida s’haurà de realitzar dins el termini de dotze mesos a comptar des de l’endemà de la recepció de la notificació de la concessió.

La passada edició va obtenir la beca d’investigació del Consell el projecte titulat “Paleoformentera. Historia del paisaje y gestión de los recursos vegetales por parte de los primeros pobladores de Formentera’’. Els investigadors Pau Sureda i Jordi Revelles, coordinadors d’aquest projecte, ja han començat a treballar aquest mes de maig amb l’obtenció de seqüències sedimentàries de l’estany Pudent i l’estany des Peix per reconstruir la seva història ambiental i climàtica.

20 de maig de 2021
Àrea de Comunicació
Consell de Formentera

El Consell de Formentera, a través de l’àrea de Patrimoni, informa que aquesta setmana s’han realitzat els primers treballs del projecte ‘Paleoformentera. Historia del paisaje y gestión de los recursos vegetales por parte de los primeros pobladores de Formentera’, beneficiari de la Beca d’Investigació 2020. Els coordinadors del projecte són el doctor Pau Sureda, investigador postdoctoral de l’Instituto de Ciencias del Patrimonio (INCIPIT-CSIC), i el doctor Jordi Revelles, investigador postdoctoral de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA). Els treballs han consistit en l’obtenció de seqüències sedimentàries de l’estany Pudent i l’estany des Peix per reconstruir la seva història ambiental i climàtica.

Primeres actuacions d’aquest tipus a les Pitiüses
Es tracta de les primeres actuacions d’aquest tipus a les Pitiüses i s’han portat a terme amb la col·laboració d’un equip de geòlegs de l’Instituto Pirenaico de Ecología (IPE-CSIC) i del Centro de Investigaciones Energéticas, Medioambientales y Tecnológicas (CIEMAT). El doctor Pau Sureda ha assenyalat que “en els propers mesos es processaran les mostres obtingudes i es realitzaran estudis que permetran reconstruir la història de la vegetació, els incendis i les fluctuacions climàtiques durant els darrers mil·lennis”. Sureda ha assegurat que “tota aquesta informació resultarà clau per comprendre les dinàmiques naturals i la relació de les poblacions prehistòriques amb el medi insular”.

Increment de la dotació econòmica de la beca
Per la seva part, la consellera de Patrimoni, Raquel Guasch, ha mostrat la seva satisfacció per l’inici dels treballs d’investigació “d’un estudi que incidirà en les arrels de l’illa i que ajudarà a comprendre millor l’empremta de la riquesa natural de Formentera”. Cal recordar que enguany “s’ha donat un impuls econòmic” a aquesta beca i ha passat a 8.500 euros, 2.500 euros més que les darreres edicions. La consellera de Patrimoni ha assenyalat que “l’increment era necessari, acord amb la rellevància dels treballs que es presenten”. A aquesta edició es varen presentar sis sol·licituds, dues més que l’any anterior.

Les investigacions del projecte Paleoformentera també compten amb finançament de l’empresa Trasmapi.

15 de maig de 2021
Àrea de Comunicació
Consell de Formentera