• Català
  • Castellano
  • English
Regulació Estany des Peix
Premsa Notícies

El Ple aprova la bonificació del cent per cent del transport en autobús al 2023 i instar a Salut a la creació d'una Unitat Bàsica de Salut a la Mola

foto 2022xi pleEl Ple del Consell de Formentera ha celebrat avui la sessió ordinària del mes de novembre que ha aprovat entre altres qüestions la bonificació del 100 % dels abonaments i títols multiviatge del transport regular en autobús de Formentera durant l'any 2023 per part del Govern estatal, instar el Govern a crear una Unitat Bàsica de Salut al Pilar de la Mola, intervencions de renovació dels ferms de les carreteres de la xarxa viària i la creació d'un observatori astronòmic a Formentera. A més, amb motiu del Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra la Dona, el Ple ha aprovat una declaració institucional i s'ha guardat un minut de silenci.

Bonificacions transport en autobús
Per unanimitat de tots els grups, el Ple ha aprovat una proposta de bonificació del 100 % dels abonaments i títols multiviatge del transport regular en autobús de Formentera durant l'any 2023 per part del govern estatal. "Els pressupostos del govern central ja preveuen una partida per finançar el transport públic regular en autobús; així, els residents, però també els turistes que siguin usuaris recurrents i utlitzin títols multiviatge, podran viatjar de franc durant tot el 2023". Així ho ha explicat el conseller de Mobilitat, Rafael González, que ha set l'encarregat de presentar aquesta proposta.

"D'aquesta manera esperam seguir potenciant la mobilitat sostenible a la nostra illa, reduir la petjada de carboni i ajudar que les famílies i persones puguin afrontar millor l'escalada de preus que estam vivint", ha especificat Rafael González. Recordam que des del passat 1 de setembre i fins al 31 de desembre el transport públic a la nostra illa és gratuït per als residents gràcies al finançament del Consell (50 %), Govern balear (30 %) i Govern central (20 %). Els turistes tenen bonificat el 70 % gràcies al finançament del Consell (20 %), Govern estatal (30 %) i Govern balear (20 %).

UBS al Pilar de la Mola
Amb els vots a favor de l'equip de govern i l'abstenció de l'oposició s'ha aprovat una proposta transaccionada que insta el Servei Balear de Salut a la creació d'una Unitat Bàsica de Salut (UBS) ubicada a la zona del Pilar de la Mola, i el Consell a la revisió de les normes territorials per poder ubicar-la. El conseller de Benestar Social, Rafael Ramírez, ha assenyalat que "el creixement de la població a la nostra illa ha fet necessari l'augment de la plantilla dels sanitaris del nostre centre de salut i també es fa necessari apropar una part de la cartera de serveis per als pacients que viuen a una zona més allunyada".

Carreteres
A la sessió d'avui també s'ha aprovat amb el vot a favor de l'equip de Govern de GxF-PSOE i del grup de l'oposició, una proposició de Sa Unió per instar el Consell de Formentera a incloure una partida en els pressupostos de l'any 2023 per dur a terme intervencions de renovació dels ferms de les carreteres de la xarxa viària de la nostra illa, així com també dels principals accessos a nuclis turístics.

Observatori astronòmic
També ha rebut suport de tots els grups polítics una proposta conjunta de tot el Ple, presentada per Sa Unió, que el equip de Govern ha ampliat per crear un observatori astronòmic a Formentera. En aquest sentit, s'insta el Consell de Formentera a continuar amb totes les auditories i accions necessàries per a l'obtenció de la certificació StarLight de l'Institut d'Astrofísica de Canàries (IAC) i a buscar una ubicació per a la construcció o adaptació d'un espai adequat on implantar un Observatori Astronòmic a l'illa de Formentera, tenint en compte els informes de les auditories realitzades.

Compareixença d'Alejandra Ferrer
Avui ha comparegut davant el Ple la vicepresidenta i consellera de Turisme, Alejandra Ferrer. Pel que fa a promoció ha destacat el Pla d'impuls i reactivació turística aprovat el 2020 i que s'actualitza anualment, i que té com a eixos bàsics "impulsar la mobilitat sostenible, la reactivació de camp, la protecció de la cultura i del patrimoni i així com l'equilibri social, la millora econòmica i la protecció de l'entorn". Pel que fa als actes promocionals, la responsable de Turisme ha explicat que s'ha assistit a fires, workshops i presentacions nacionals i internacionals, tot potenciant elements com són la sostenibilitat, la posada en valor del producte local, la col·laboració interinstitucional o la desestacionalització, entre d'altres.

Pel que fa a Ordenació Turística, ha assegurat que s'ha treballat amb el sector sobre la modificació de la Llei de turisme aprovada pel Govern per adaptar-la a les necessitats de Formentera. "En aquest sentit va haver-hi una excepció per a 50 places a Formentera per donar una sortida a les famílies i petites empreses que ja han realitzat inversions i obres", en paraules de la vicepresidenta. Pel que fa a l'Observatori de Dades, Alejandra Ferrer ha recordat que va néixer el 2019 i enguany ha fet per primera vegada el baròmetre del resident i dels negocis, a més del de Satisfacció Turística. "Aquestes dades serveixen per millorar la destinació turística i el grau de satisfacció dels nostres visitants, però també la qualitat de vida dels residents", segons ha explicat.

Declaració institucional 25N
Finalment, la presidenta i consellera d'Igualtat, Ana Juan, ha llegit una declaració institucional aprovada per tots els grups polítics que reafirma el compromís del Ple del Consell amb el feminisme, amb la lluita contra la violència masclista i amb la igualtat efectiva entre dones i homes. "Només una societat on les dones no pateixin violència per ser dones pot ser considerada completament lliure, només una democràcia lliure de violència masclista és una democràcia plena".

25 de novembre de 2022
Àrea de Comunicació
Consell de Formentera

El TSJB avala el reglament de s'Estany des Peix i rebutja la suspensió cautelar que demanava l'associació d'empresaris

El Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears ha dictat una interlocutòria que denega la mesura cautelar sol·licitada per l'Associació d'empresaris i usuaris de s'Estany des Peix consistent en la suspensió de l'entrada en vigor de l'aprovació inicial del Reglament pel qual es regula el fondeig de s'Estany des Peix.

La interlocutòria destaca l'especial rellevància de l'interès públic en l'aplicació de la norma. A més, pel que fa a les raons per les quals es rebutgen les mesures cautelars, el TSJB afirma que "són la protecció de l'entorn mediambiental de l'Estany des Peix defensats per l'Administració demandada, davant dels interessos dels arrendadors d'embarcacions que fondegen a aquestes aigües defensades per l'Associació i aviat es comprèn que aquests interessos tenen una naturalesa de caràcter econòmic".

El TSJB considera que "l'interès general i públic resideix en els defensats per l'Administració ja que al PRUG estan àmpliament prohibides les activitats de lloguer d'embarcacions que l'associació recurrent pretén continuar realitzant amb la mesura cautelar sol·licitada aquí. I la raó de ser d'aquesta mesura cautelar aprovada i ara impugnada és precisament la protecció mediambiental de l'Estany des Peix".

El tribunal recorda que "la protecció d'una àrea ubicada en un parc natural protegit per la Xarxa Natura 2000 de la UE té una indubtable repercussió en els interessos generals, perquè això suposa que quedi en suspens el que precisament l'Administració busca preservar per tractar-se d'un entorn amb un alt valor mediambiental". "Els interessos privats que defensa l'associació recurrent quant a les dificultats que els titulars de les embarcacions que en aquestes aigües fondegen no tenen el mateix nivell i rang davant dels interessos generals i públics consistents a preservar aquest entorn d'alt valor mediambiental", assenyala el text.

25 de novembre de 2022
Àrea de Comunicació
Consell de Formentera

Presentació de la Memòria del CES sobre l'economia, el treball i la societat de les Illes Balears 2021 a Formentera

foto 2022xi memoria cesLa presidenta del Consell de Formentera, Ana Juan; el conseller d'Economia i Hisenda, Bartomeu Escandell, i el president del Consell Econòmic i Social (CES), Rafel Ballester Salvà, han presentat avui la Memòria del CES sobre l'economia, el treball i la societat de les Illes Balears 2021. Després de la trobada, han fet una presentació davant els mitjans de comunicació amb el secretari general del CES, Josep Valero González, i la cap d'estudis del CES, Anna Grau.

La presidenta del Consell de Formentera ha destacat "la feina imprescindible del CES que ajuda a tenir una idea més exacta de la situació social, econòmica i mediambiental de Formentera, una feina que, coordinada amb l'Observatori de Dades de Formentera, ens ha d'ajudar a prendre les decisions de futur que necessita la nostra illa".

En aquest sentit, el conseller d'Economia i Hisenda ha agrait als representants del CES que cada vegada les dades siguin més separades i es presentin en relació a Formentera i no a les Pitiüses. "En aquest sentit, encara queda feina per fer, però valoram la millora" ha declarat Bartomeu Escandell que també ha volgut destacar "la importància que també té l'Observatori de Dades de Formentera per subministrar tota la informació que li demanen sobre la nostra illa".

Després de la caiguda del PIB més intensa de totes les comunitats autònomes (-20,6 %), l'any 2021 l'economia balear ha crescut a un ritme molt intens (+10,4 % de PIB) –el més alt de totes les comunitats autònomes–, molt per sobre que Espanya (+5,4 %) i la zona euro (5,1 %).

En el cas de les Pitiüses, entre els anys 2017 i 2019 el PIB va anar augmentant a més bon ritme que la resta d'illes, però l'any 2020 va experimentar una caiguda de més d'una quarta part del seu PIB (-25,4 %). La dependència del sector turístic, i més concretament del turisme estranger, va posar de relleu la seva vulnerabilitat a les fluctuacions del turisme, tot i que l'any 2021, va mostrar una gran capacitat d'adaptació i el seu PIB va augmentar a major ritme que la resta d'illes (+11,8 %). Les previsions per a l'any 2022 són que les Pitiüses continuïn liderant el creixement autonòmic, amb un +15,6 % del PIB.

No obstant això, si es comparen les dades amb les del 2019, l'any passat no es varen arribar a recuperar les xifres d'abans de la pandèmia. Així, la taxa de variació del VAB entre el 2019 i el 2021 encara està en negatiu a totes les illes: -12,4 % en el conjunt de les Balears, -11,9 % a Mallorca, -11,1 % a Menorca i -16,6 % a les Pitiüses.

Les Pitiüses tenen el major pes del sector dels serveis de mercat sobre el total del VAB regional (71,4 %), lleugerament per sobre de la mitjana autonòmica (71 %). Malgrat que les activitats que s'engloben en el sector de serveis són molt heterogènies, el predomini de les que estan relacionades amb el turisme és pràcticament absolut.

L'any 2021, amb 8,7 milions de turistes, quasi es varen triplicar les xifres de 2020, però la xifra és la meitat que l'any 2019. El 22 % dels turistes que varen visitar les Illes Balears ho va fer amb destinació a les Pitiüses (1,91 milions). Dos terceres parts dels turistes amb destinació a les Pitiüses són estrangers, i una tercera part són espanyols, mentre que el 94 % visiten les Pitiüses a la temporada mitjana-alta.

Les estades mitjanes dels turistes són de 6,6 dies, per sota de la mitjana balear de 7,2 dies. Ara bé, la despesa diària és superior (146 € a les Pitiüses i 141 € a Balears). Així, de mitjana, cada turista va fer una depesa de 963,6 € l'any 2021 a les Pitiüses.

Medi ambient
Pel que fa al medi ambient, i més concretament a l'índex de sequera hidrològica –que fa referència a la disminució de la disponibilitat d'aigua potable (superficial i subterrània) en un sistema de gestió determinat i durant un període de temps indeterminat que pot impedir satisfer les demandes d'aigua del sistema d'explotació–, Formentera va estar en situació de prealerta els mesos de març, i de maig a juliol de 2021, això és, un total de quatre mesos.

L'any 2021, Formentera va comptar amb cinc barques d'ABAQUA de vigilància de la posidònia. Es varen comprovar 66.518 embarcacions (la dada més alta de totes les illes) i se'n varen moure 824, un 1,2 %.

L'any 2020 no es va dur a terme la neteja del litoral, a causa de la covid-19, per una banda, i a un recurs sobre el servei, per l'altra. El 2021 varen treballar un total de vint-i-dos embarcacions a Balears, una a Formentera. L'any 2021 es varen recollir 2.551,28 kg de brossa del litoral, un 30 % més que l'any 2021.

Formentera té set zones de bany. L'any 2021, el 100 % han set qualificades d'excel·lents, la millor dada de totes les illes de l'arxipèlag balear.

Sobre el mercat de treball a Formentera, l'any 2021 han augmentat un 9,8 % els treballadors afiliats, per sobre del 2,4 % de Balears. Pel que fa a l'índex d'estacionalitat –que compara els treballadors afiliats al juliol i al desembre– és del 144,1 %, per sobre del 26,1 % de les Illes. Això és, al juliol hi ha 2,4 treballadors més afiliats que al desembre, la qual cosa posa de relleu l'alta estacionalitat de l'illa. El 87,9 % dels nous contractes registrats l'any 2021 varen ser en el sector serveis (82,8 % Illes Balears), el 10 % en el sector de la construcció (12,7 % Illes Balears), 1,2 % en la indústria (3,4 % Illes Balears) i 0,9 % en el sector primari (1,1 % Illes Balears). Després de l'atípic any 2020, en què es varen reduir a la meitat els accidents en jornada laboral amb baixa, l'any 2021 varen augmentar quasi en un 44 %, però els nivells estan superant els de 2019.

Població
L'any 2021 només quatre comunitats autònomes varen guanyar població, entre les quals hi ha les Illes Balears, amb 1.465 persones més. Així mateix, es va tancar l'any amb un total d'1.173.008 residents. Un dels trets característics de la població de les Balears és el percentatge nascut fora de la comunitat autònoma, un 46 % (24,4 % de població estrangera, la taxa més alta d'Espanya, i un 21,6 % nascut en una altra comunitat autònoma). A Formentera, la població nascuda fora de la comunitat autònoma arriba al 64 %, la xifra més alta de l'arxipèlag balear (30,8 % nascuda en una altra comunitat autònoma i 33,2 % a l'estranger).

Per primer cop a les Balears, els majors de 65 anys (16 %) superen els menors de 16 anys (15,6 %). En el cas de Formentera, no obstant això, els menors de 16 anys (13,1 %) encara superen els majors de 65 anys (12,7 %). L'edat mitjana de la població de Formentera és de 41,3 anys. La pensió mitjana l'any 2021 va ser de 803 €, molt per sota dels 967 € de mitjana a les Balears.

El valor mitjà cadastral dels béns immobles residencials és el més alt (107.711,1 €, un 27 % per sobre de la mitjana balear), i ha augmentat un 402 % respecte del 2011. Els projectes visats a les Pitiüses han augmentat un 60 % comparat amb el 2020, l'augment més elevat de totes les illes.


24 de novembre de 2022
Àrea de Comunicació
Consell de Formentera

Formentera demana una millor cobertura telefònica i d'Internet a les operadores

foto 2022xi coberturaEl Consell de Formentera, a través de l'àrea de Noves Tecnologies, informa que s'ha demanat a les principals operadores de telefonia i dades mòbils que millorin la cobertura i els problemes de comunicacions que hi ha a l'illa.

La consellera de l'àrea, Vanessa Parellada i tècnics de Noves Tecnologies, s'han reunit amb el director general de Modernització i Administració Digital del Govern balear; Ramon Roca, i representants de les principals operadores de telefonia i dades (Telefónica, Orange i Vodafone). A la reunió també hi ha assistit Antoni Font, representant de l'Oficina de Atención al Usuario de Telecomunicaciones, depenent del Ministerio de Asuntos Económicos y Transformación Digital.

La reunió, convocada pel director general, a petició de la consellera de Noves Tecnologies, "tenia com a objectiu reiterar els problemes de comunicacions soferts per la població de l'illa, i posar en comú possibles solucions amb presència simultània de representants de les principals operadores", segons ha explicat Vanessa Parellada.

"A les històriques «zones fosques» i incidències durant els mesos de temporada, s'hi han afegit als darrers mesos queixes de col·lectius professionals, com el dels taxistes, d'algunes empreses, i de particulars de diverses zones que han reportat incidències de forma reiterada, les quals han provocat pèrdues econòmiques a empreses i a autònoms, molts dels quals ara també treballen des de casa, així com perjudicis personals", segons ha afegit.

Per part del representant del Ministeri, s'ha demanat a les operadores que facin un manteniment no només reactiu sinó també preventiu de les infraestructures. Per la seua part, els responsables de les operadores han demanat més informació sobre els problemes de cobertura que han patit els formenterers. En aquest sentit es demana a la ciutadania que quan tenguin incidències de veu o dades les comuniquin a la seua companyia, i també les reportin a la Oficina de Atención al Usuario de Telecomunicaciones (usuariosteleco.mineco.gob.es).

Des de l'àrea de Noves Tecnologies, s'han compromès a realitzar la recopilació de dades sol·licitada per les operadores, i s'ha demanat a les companyies que fessin una revisió exhaustiva de les infraestructures existents per valorar el seu estat i millorar-les en cas que sigui necessari. Tots els presents han acordat fer seguiment dels acords presos.

24 de novembre de 2022
Àrea de Comunicació
Consell de Formentera

Més articles...

Pàgina 1 de 387

Inici
Anterior
1

Gabinet de Premsa

971 32 10 87 - Ext: 3181
premsa@conselldeformentera.cat