• Català
  • Castellano
  • English
Premsa Notícies

Trasllat de l’àrea de Cultura i Patrimoni a Sant Ferran

foto-conselleria-cultura1El Consell de Formentera informa que s’ha fet efectiu el trasllat a Sant Ferran de l’àrea d’Educació, Cultura i Patrimoni, així com del Servei d’Assessorament Lingüístic i les àrees de Comerç i Mercats i la de Participació Ciutadana.

A partir d’ara, doncs, qualsevol gestió o consulta relacionada amb alguna d’aquestes àrees es podrà fer efectiva a la nova direcció, carrer Mallorca número 17A, en l’horari habitual; matins de 09 a 14 hores.

Es dona compliment així a la proposta del Debat d’Estat de Formentera del 2017 que instava al Consell Insular a traslladar aquestes àrees a Sant Ferran per potenciar aquest nucli com a principal centre cultural de l’illa.

Formentera signa un conveni per activitats de promoció esportiva amb el Govern

foto conveni promo esportiva1El president del Consell de Formentera, Jaume Ferrer, i la consellera de Cultura, Participació i Esports de les Illes Balears, Fanny Tur, han signat avui un conveni de col·laboració per a activitats de promoció esportiva durant el 2018. Així, la Fundació per a l’Esport Balear, depenent de la Conselleria, fa una aportació econòmica de 100.000 € per dur a terme un conjunt d’activitats de promoció esportiva cara a potenciar la pràctica esportiva d’alt rendiment, l’esport femení, així com la imatge esportiva de Formentera.

Amb aquest objectiu, el Consell es compromet a:

- Patrocinar esportistes d’alt nivell que acreditin resultats destacats en àmbit estatal (medallistes a campionats d’Espanya) i internacional (participacions a europeus, mundials i jocs olímpics)

- Col·laborar amb esdeveniments esportius que promocionin la imatge esportiva de Formentera mitjançant competicions, seminaris i/o cursos de formació.

- Adquirir material esportiu especialitzat per als programes esportius d’alt nivell gestionats pel Consell.

- Presentar davant la Fundació els justificants de pagament de les aportacions objecte d’aquest conveni, així com una memòria breu de les actuacions desenvolupades durant el 2018, abans del 31 de desembre de 2018.

Pel seguiment d’aquest conveni es constitueix una comissió que n’ha de valorar l’execució, resoldre’n els problemes d’interpretació i conciliar les diferències que hi pugui haver. Aquesta estarà formada per un representant del Consell i un de la Fundació.

Conclusions dels treballs d'exhumació al cementiri de Sant Ferran

foto cementeri-sant-ferran1El president del Consell de Formentera, Jaume Ferrer, la consellera de Cultura del Govern de les Illes Balears, Fanny Tur, així com la consellera insular de Cultura i Patrimoni, Susana Labrador i l’arqueòloga i antropòloga forense Almudena García-Rubio, han presentat avui els resultats de l'exhumació al cementeri de Sant Ferran duta a terme a finals de novembre i inicis de desembre de l’any passat.

L'objectiu de l'exhumació era la recuperació de les restes de Jaume Ferrer Ferrer (Jaume de na Morna), Josep Ribas Marí (Pep de Baix), Joan Tur Mayans (Joan de can Pep Damià), Jaume Serra Juan (Jaume de can Mariano d'en Corda), Vicent Cardona Colomar (Vicent de can Fumeral), assassinats el dia 1 de març de 1937 al cementeri de Sant Ferran.

Resultats de l’exhumació
Els treballs van consistir en 6 sondejos a l’interior i 5 sondejos a l’exterior del cementeri de Sant Ferran a més de la revisió de les restes de l’ossera. És just en aquest darrer espai on es trobaren tres fragments d’os, dos de crani i un d’húmer, amb orificis d’entrada i marques produïdes per trets d’armes de foc. A més, a l’exterior del cementiri es van trobar restes de quatre projectils de Màuser, calibre 7 mm, emprats en l’afusellament.

Durant aquest 2018 s’ha efectuat la comparació genètica de les restes trobades amb l’ADN dels familiars dels cinc assassinats. Malauradament, les restes òssies trobades no contenien mostres suficients per a l’anàlisi, així que la via genètica ha quedat aturada en aquest punt.

D’altra banda, s’ha dut a terme la recerca de les causes de mort en el registre civil de totes les persones enterrades al cementiri donant com a resultat que cap dels difunts ho va ser a causa d’arma de foc. Aquest fet recolza doncs la hipòtesi de que les restes trobades pertanyen a tres de les cinc víctimes afusellades.

“Aquesta investigació documental ens permet assegurar que les restes trobades corresponen a tres de les cinc persones assassinades a la tàpia del cementiri de Sant Ferran” ha certificat Fanny Tur, una evidència que per a la consellera de Cultura i Patrimoni, Susana Labrador, ajuda a tancar el relat del que va passar l’1 de març del 1937. “Gràcies a la Llei de fosses i al fet que la comissió decidís exhumar la fossa de Sant Ferran, a Formentera s’ha parlat d’aquest tema i les famílies han pogut expressar el que havien viscut”.

Govern i Consell han deixat en mans de les famílies dels afusellats la decisió del destí de les restes localitzades, tot i que se’ls ha proposat que aquestes siguin dipositades en una urna que s’instal·laria al cementiri junt a una placa que recordi els fets esdevinguts l’1 de març del 1937.

Curs de restauració de fusta en l’arquitectura tradicional

foto visita-al-moli vell-de-la-molaDurant la setmana passada, del 24 al 28 de setembre, es s’ha dut a terme el curs La restauració de la fusta en l’arquitectura tradicional, organitzat per l’àrea de Patrimoni Cultural del Consell Insular de Formentera en col·laboració amb la Petita i Mitjana Empresa de Formentera (PIMEF).

El curs formatiu, amb una durada total de 20 h, s’ha realitzat a la seu de la PIMEF, tot i que també s’han fet algunes visites a immobles històrics inclosos en el Catàleg del patrimoni cultural de Formentera, per conèixer supòsits pràctics on observar i identificar diferents patologies de la fusta en les construccions tradicionals i plantejar possibles maneres d’intervenir-hi.

El curs l’ha impartit la professora Marisa Justo, llicenciada en Història de l’Art, diplomada en Restauració i màster en Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic. Justo ha dirigit nombrosos projectes de restauració d’elements de fusta en edificis històrics promoguts pel Ministeri de Cultura i ha impartit docència en el màster de Restauració i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de la Universitat d’Alcalá de Henares.

El curs l’han seguit unes quinze persones amb perfils diversos com ara fusters, restauradors, treballadors del sector de la construcció, artesans i arquitectes, entre d’altres.

La formació sobre tècniques i materials propis de l’arquitectura tradicional està contemplada en el Pla Insular de Gestió del Patrimoni Cultural de Formentera 2017-2019, aprovat pel Ple del Consell i vigent actualment. Anteriorment, i en aquesta mateixa línia, l’any 2017 el Consell i la PIMEF ja organitzaren i dugueren a terme un curs de treball i aplicació de la calç en l’arquitectura tradicional.

Més articles...

Pàgina 4 de 138

4