El Consell tramet als governs i parlaments de Catalunya, València, Múrcia, Aragó i al Govern d’Espanya l’acord de reconeixement i defensa de la unitat de la llengua catalana

El Consell de Formentera, a través de l’àrea de Política Lingüística, informa que s’ha tramès als diferents governs, parlaments i corts de Catalunya, València, Múrcia, Aragó, a banda del Govern d’Espanya i Congrés dels Diputats i al Senat, l’acord que reconeix i defensa la unitat de la llengua catalana, tal com s’acordà en el ple de la sessió ordinària del Consell del 25 de novembre de 2020.

La consellera de Política Lingüística, Raquel Guasch, ha recordat que precisament demà 21 de febrer es celebra el Dia de la Llengua Materna i que “és fonamental treballar pel present i el futur de la nostra llengua, i d’aquesta necessitat neix també aquest document”. “Recordem que aquest acord, a més de posar en valor les expressions pròpies del català de Formentera, rebutja qualsevol mesura que imposi impediments normatius, administratius, tècnics o socials als ciutadans de les comunitats autònomes on aquesta llengua és oficial de poder viure amb normalitat i amb garanties aquesta unitat lingüística”, ha assenyalat la consellera Guasch.

Acord que arriba a Múrcia i Aragó
Raquel Guasch també ha destacat que aquest acord “es fa arribar a comunitats com Múrcia i Aragó. La primera no té reconeguda l’existència de comunitat lingüística del Carxe; i Aragó, que si bé reconeix el català com una de les llengües pròpies, el català encara no hi és oficial”.

És per això, tal com assenyala la consellera de Política Lingüística, que l’acord “insta el Govern de l’Estat a reconèixer, a partir del convenciment emparat en els estudis lingüístics, l’evident unitat de la llengua catalana, a més de corregir els ens o serveis que la qüestionen, i fomenten el secessionisme lingüístic català en la seva activitat”.

En aquest sentit, tal com continua la consellera, “fa anys que vivim un procés de normalització lingüística, és a dir, un procés que aspira, ni més ni menys, a permetre la normalitat lingüística de les diferents llengües oficials de l’Estat en cada un dels seus territoris. Aquest procés, que no ha acabat, pateix impediments tals, com ara, haver de recordar a organismes oficials què parlam, on el parlam i, sobretot, el dret a parlar-lo amb normalitat”. I matisa que: “Ja és l’hora que la gestió del plurilingüisme a l’Estat canviï de rumb i hi hagi un reconeixement real a la diversitat lingüística”.


20 de febrer de 2021
Àrea de Comunicació
Consell de Formentera