Aquest matí s'ha realitzat la presentació de la cinquena edició de les Jornades Joan Marí Cardona, un cicle de conferències dedicades a promoure i difondre la investigació del patrimoni cultural de l'illa. Sònia Cardona, consellera de Cultura i Patrimoni del Consell de Formentera ha presentat les activitats programades per enguany, que transcorreran entre el 16 i el 28 de març.

Sònia Cardona ha recordat que d'aquestes conferències s'edita “una publicació en format de revista científica, de periodicitat anual, que recull els articles derivats de les ponències i que té com a finalitat esdevenir una publicació de referència a l’illa de Formentera en el camp de la difusió de les investigacions i dels coneixements relacionats amb l’illa”.

Durant el transcurs de les jornades es mostrarà l’exposició “Pedres escrites. Testimonis epigràfics àrabs de Formentera”, a la sala d'exposicions de l'ajuntament vell, que inaugurarà el dia 16 de març a les 20:30h. Aquesta exposició té per objectiu difondre el patrimoni arqueològic procedent de Formentera custodiat al Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera.

L'exposició comptarà amb les quatre làpides funeràries amb inscripcions àrabs trobades a l’illa que custodia el Museu Arqueològic més una cinquena làpida, trobada a les proximitats des Ca Marí pel senyor Rolph Suanberg, i recentment donada al Consell de Formentera per la seva filla i el seu nét, la Sra. Lena Joy i el Sr. Michael Warner.

Conferències

La primera conferència serà el dia 17 de març, a les 20:30h a la sala polivalent de cultura, al costat de la Biblioteca de Sant Francesc Xavier. Totes les conferències excepte la relacionada amb les làpides funeràries seran a la mateixa hora i lloc. Amb el títol “Les Primeres escoles a Formentera: mestres pioneres”, Fanny Tur Riera, llicenciada en Història i tècnica de l’Arxiu Històric d’Eivissa, divulgarà informació de les seues investigacions sobre les primeres escoles a Formentera.

La segona conferència serà l'endemà, el dia 18 de març, amb el títol, “Des de Formentera, la lluita per la protecció i difusió del dret civil de les Pitiüses”, Àngel C. Navarro Sánchez, llicenciat en Dret, secretari habilitat nacional del Consell Insular de Formentera, professor associat de la Universitat de les Illes Balears i membre del Consell Assessor del Dret Civil d’Eivissa i Formentera, explicarà la seua tasca d’investigació sobre el Dret Civil a les Pitiüses.

El 19 de març serà el torn de la conferència “El seguiment arqueològic a la casa rectorial de l'església de Sant Francesc Xavier”, per Maria José Escandell Torres, restauradora i llicenciada en Història, que ha seguit al peu del canó totes les obres de reforma de la casa del rector de l’església de Sant Francesc Xavier.

El dia 20 de març, Francesca Tugores, doctora en Història de l’Art, tècnica de patrimoni històric del Consell de Mallorca i professora associada de la Universitat de les Illes Balears, ha estat escollida per l'organització de les jornades per les seues investigacions sobre els viatgers del segle XIX a les Illes Balears i la seua percepció del patrimoni històric. Impartirà la conferència, “L'obra illenca de l'Arxiduc Lluís Salvador: mètode, aportacions, trascendència”.

Tancarà el cicle d'aquest 2015, Virgilio Martínez Enamorado, doctor en Història, conegut  per la seua tasca investigadora sobre epigrafia d’al-Andalus que oferirà al conferència “Epigrafia àrab de Sharq al-Andalus. El cas de les Pitiüses”. Aquesta conferència tindrà lloc a la sala d'exposicions de l'ajuntament vell, també a les 20:30h.

Aquest dissabte, a les 20:30h, a la sala de cultura (cinema) de Formentera, es representarà l'obra 'Ser o no ser Otel·lo', que vincula òpera i teatre, en una coproducció de les companyies Neorural i Teatre de Vellut.

Aquesta obra està interpretada per Jaume Gayà, Pedro Orell, Marga López, Sergio Baos, Núria Vizcarro, responsable també de la dramatúrgia, i Joan Manel Albinyana, que també s’ha encarregat de la direcció i la il·luminació.

'Ser o no ser Otel·lo' fa un gir sobre la història creada per Shakespeare, i que Verdi convertí en òpera. Respon a preguntes com 'què hauria passat si Otel·lo hagués mort en la tempesta abans d’arribar a Xipre?' o també 'què hagués ocurregut si no hagués cregut Iago?”. Joan Manel Albinyana ha explicat que en aquesta obra “cercam variacions a l’obra de Shakespeare i de Verdi i ho feim a través de l’humor, d’allò grotesc i, fins i tot, irreverent. Hem volgut desgranar els principals girs argumentals de la tragèdia”.

Amb tot això, Albinyana no ha volgut reduir l’obra a una simple caricatura de l’original i manté alguns dels grans temes que giren en torn de l’obra de Shakespeare. “Plantejam la idea del destí, intentam esbrinar si el destí és immutable i inexorable o si les decisions humanes el poden canviar”, ha assegurat el director i intèrpret al ser preguntat sobre l'obra que demà es representarà a Formentera.