Bon dia, moltes gràcies a totes les autoritats i veïns per acudir a aquesta celebració institucional en motiu del dia de les Illes Balears.

Un esdeveniment que té lloc a Formentera, però també té lloc a Mallorca, a Menorca i a Eivissa.

Demà és dia 1 de març. Un dia important a les Illes Balears. No és per casualitat que s'hagi designat aquesta data com a dia de la Comunitat.

El dia 1 de març de 1983 entra en vigor el primer Estatut de les Illes Balears. I també un 1 de març, en aquest cas de 2007, és el dia de la seva reforma.

Aquesta reforma, que dóna peu a l'Estatut actual és la que crea el Consell Insular de Formentera.

L'1 de març és un dia important per a la nostra illa.

El Consell Insular de Formentera ha donat categoria política al que era una evidència geogràfica.

Fins l'any 2007, Formentera era una illa més de la Comunitat Autònoma, però només des del punt de vista geogràfic.

La unitat política manifestada des dels Freus cap amunt, representada amb el lema repetit per Isidor Torres de “volem ser la quarta paret mestra de les Illes Balears”, que culminà el dia 1 de març de 2007 amb la realitat d'aquest Consell Insular.

Els reptes no s'han acabat.

Ara estem davant un nou repte. No és menys important que l'anterior. És un repte del qual en depèn tota la nostra economia, i que també exigeix unitat política.

Per fortuna, tenim aquesta unitat política. En les coses fonamentals, a Formentera, avui hi ha un rumb clar, i una línia de treball compartida.

Hi ha unitat per reconèixer que en certs moments de l'any hem tocat sostre.

Hi ha unitat per iniciar els treballs que han de culminar amb la sol·licitud al Parlament de les Illes Balears d'una taxa gestionada per Formentera als vehicles que entrin a l'illa.

Hi ha unitat també per millorar la productivitat i el paisatge del camp.

Tots esperem que aviat una de les majors finques agrícoles de Formentera, Can Marroig, se sumi al projecte que executa la Cooperativa del Camp.

Deia que tenim un repte pendent.

Hem d'aprofitar l'atmosfera d'unitat que vivim per resoldre aquest repte pendent.

I resoldre'l ara. No cal esperar gaire. Si ho volem, ho podem aconseguir. Per Formentera no quedarà.

I quin és aquest repte que ens queda? Convèncer del fet que igual que som una illa geogràfica, igual que som una illa política, també som una marca turística pròpia.

Tenim la nostra pròpia identitat dins la Comunitat de les Illes Balears. Com la té Mallorca, com la té Menorca, i com la té, per suposat, Eivissa.

Formentera és una marca turística en alça, que té uns valors i uns tributs propis i que mereix poder dirigir i pagar la seva pròpia política turística.

Senyor Bauzà, negociem per donar a aquesta illa els recursos que necessita per promoure a nivell mundial aquesta gran marca que és Formentera.

Construïm un model que permeti que cada illa, a la seva manera, pugui fer el mateix. Que cada illa tingui els recursos per explicar els seus punts forts al món.

Iguals però diferents.

Tots amb recursos suficients, per explicar realitats particulars.

Fem, al cap i a la fi, amb la promoció turística el mateix que estem fent avui en aquesta important celebració per a la Comunitat.

En aquesta commemoració, totes les illes tenim recursos suficients per celebrar el dia de les Illes Balears, però cada illa ho fa a la seva manera.

Iguals però diferents

Iguals en les oportunitats i en l'existència de recursos suficients.

Diferents en els atributs, en els missatges i en les peculiaritats.

Moltes gràcies per la seva atenció,

Feliç Dia de les Illes Balears.

Jaume Ferrer Ribas,
28 de febrer de 2015

El Consell de Formentera ha celebrat aquest dijous 26 de febrer el ple ordinari del mes de febrer, que s'ha caracteritzat per un clima d'entesa en totes les qüestions tractades en la part resolutiva, totes elles impulsades per l'equip de govern.

Hi ha hagut el vot unànime de totes les conselleres i consellers presents a la proposta de sol·licitar al Govern de les Illes Balears la cessió de la part agrícola de la finca de Can Marroig al projecte de cultiu de terres que impulsen el Consell de Formentera i la Cooperativa del Camp.

Santi Juan, conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca ha argumentat que “aquesta és una de les finques més grans de l'illa, el Govern ha intentat per dues vegades cedir aquesta finca perquè la treballessin a agricultors, proposta que sempre ha quedat deserta, proposem que com ha fet el Consell amb ca ses Ferreres, aquesta parcel·la es posi a disposició de la Cooperativa perquè la cultivi, n'obtingui producte i millori la imatge de l'entorn d'aquesta part del Parc Natural”.

Javi Serra portaveu del Grup Independent de Formentera (GUIF) ha explicat la seva postura favorable al projecte i ha vaticinat “que altres propietaris privats cediran les seves terres en un projecte que millorarà el rendiment i la imatge del camp”.

També s'ha produït la unanimitat dels vots en la proposta de sol·licitud al Govern de l'Estat la prestació de serveis administratius a l'illa, en concret es tracta d'evitar desplaçaments als formenterers en tràmits tant habituals com els relacionats amb l'Agència Tributària, la Seguretat Social, Trànsit o l'expedició del passaport.

L'argumentació d'aquesta proposta ha anat a càrrec de la consellera Sònia Cardona, que ha justificat la petició “per les especificitats del fet de ser una illa, que ha de tenir pes a l'hora de distribuir els efectius i serveis de l'administració central, que no només hauria de tenir en compte el nombre de població”.

José Manuel Alcaraz, del Partit Popular (PP) s'ha mostrat favorable a la iniciativa i ha afirmat que “serem més forts si a Madrid anem tots junts”. Javi Serra també ha anunciat el vot favorable del seu grup indicant que “la Constitució i les lleis ens fan tenir els mateixos drets d'accés a l'administració que els dels ciutadans d'altres parts de l'estat”.

La tercera qüestió que ha obtingut la unanimitat dels vots ha estat l'aprovació del Pla estratègic insular de la infància i la joventut, que consta de propostes de present i futur de la política municipal respecte al jovent. Aquesta proposta, que ha defensat Dolores Fernández, consellera de Benestar Social, ha comptat amb la participació del Consell de la infància i la joventut, Fernández ha qualificat de “realista” per part de la consellera, que després de la seva aprovació pel ple el presentarà als mitjans de comunicació i al conjunt de la societat la setmana vinent. Cristina Costa, del GUIF, ha qualificat el document de “complet”.

En la sessió d'avui també s'ha aprovat, amb els 8 vots a favor de l'equip de govern i les 5 abstencions dels consellers de l'oposició, l'aprovació final de l'ordenança reguladora d'horaris, amenització i ambientació musical, defensada per Alejandra Ferrer, que ha declarat que l'objectiu ha estat “adaptar les ordenances a les novetats legislatives produïdes en el camp d'activitats i donar facilitats al col·lectiu de músics de l'illa a practicar la seva activitat, així com facilitar l'organització d'esdeveniments en temporada baixa”.

Compareixença Sònia Cardona

Després de la part resolutiva, Sònia Cardona, consellera de Cultura, Patrimoni, Educació i Recursos Humans ha donat compte al ple de les seves actuacions en el darrer any en les àrees de la seva competència. En educació, ha destacat l'ampliació de l'escoleta Sa Miranda i la introducció de nous estudis de Dansa a l'escola de música, així com l'arribada d'un nou instrument, el violí, “que a la llarga produirà noves agrupacions musicals a Formentera”.

En quant a patrimoni, ha destacat entre altres la protecció com a Bé d'Interès Cultural, des Campament, a La Savina, la rehabilitació de la Torre des Pi des Català i del cementiri vell de Sant Francesc.

En l'àmbit de cultura, ha informat que la sala de cinema ha estat inclosa dins el “programa Platea”, que permetrà la millora d'algunes de les seves instal·lacions, ha destacat l'arribada del cinema digital a Formentera i ha repassat les principals activitats dutes a terme per l'àrea.

Els grups de govern, GxF i PSOE, han fet una valoració molt positiva de la tasca de les conselleries de Sònia Cardona, mentre que el Partit Popular ha dedicat la major part de la seva intervenció a discutir el model educatiu de la consellera. Cristina Costa, del GUIF, ha indicat que “algunes de les millores que vostè ha dit han estat fetes després de demandes del nostre grup”.